Els focs que venen 3

En els articles precedents explicava que la millor manera de lluitar contra el foc no és tan sols dotar els admirats bombers dels mitjans necessaris, sinó fer justícia als maltractats pagesos. Els pagesos i ramaders no tan sols produeixen els nostres aliments, sinó que són els sacrificats guardians dels llocs on no vol viure ningú, si no és en cap de setmana. Són els que treballen en la més bonica de les feines, però també, en la més desagraïda. Quan tot invita a l’esguard de la vora del foc, els pagesos repten la intempèrie més glaçada per guanyar una primavera d’esperança. I un any darrere un altre, durant tota una vida, en un exemple de constància. Quan tot invita a buscar l’ombra, els pagesos no falten en la recollida, per a ells tan preuada i per la resta tan poc valorada. Si el treballar en una casa sense teulada els obliga al caprici dels elements, el sistema els explota amb la connivència involuntària d’uns consumidors incapaços d’avantposar l’exigència de la proximitat a la comoditat del mercat plastificat. Si no hi ha pagesos, hi haurà camps abandonats, boscos bruts, fogueres de destrucció i un futur desolador. Des de sempre, els pagesos viuen totes les tensions de la societat. I en aquests convulsos temps de canvi no en són una excepció, ans el contrari, les pateixen en primera línia de batalla. Les administracions podran fer moltes coses, però la més important de totes la podem fer els consumidors, els ciutadans, en definitiva, els seus veïns, i no tan sols perquè els ho devem, sinó perquè els necessitem. Quan les administracions donen una subvenció per comprar un tractor, ajuden al pagès a comprar-lo o a la fàbrica a vendre’l? La diferència és que el pagès viurà anys i panys en l’esclavitud de pagar un munt de ferro a preu d’or, que no és altre que el benefici per a la fàbrica de tractors, el concessionari de la màquina i els tallers de reparació, recanvis i maquinària complementària. Els focs no avancen devastadors si hi ha camps conreats, boscos amb ramats i persones que viuen i protegeixen el lloc. Perquè hi siguin, els hem de compensar. Per què? Ens hi va la salut perquè som el que mengem, ens hi va el futur perquè volem casa nostra i ens hi va la vida, perquè la gaudirem si som capaços de protegir el que estimem. Com?