Els focs que venen (i 4)

Estic segur que ningú dubta de la importància de la pagesia. La pregunta és: com salvar un model sotmès a totes les pressions del canvi de cicle? Segur que amb paraules boniques, promeses per demà i cap sacrifici no ho aconseguirem. Any rere any desapareixen els pagesos de sempre i als nous, els fem la vida impossible a base de decepcions, males pràctiques, preus ruïnosos, burocràcia il·limitada i menyspreu a un treball que hauria de ser apreciat i admirat. Cada dia veiem més camps abandonats, pobles despoblats i boscos intransitables, i aquesta situació és la garantia del caos que pot arribar. En alguns casos no és així perquè han estat substituïts per una agricultura descuidada i extensiva, basada en la subvenció, per produir allò que uns altres necessiten. No serà fàcil canviar la tendència actual. El canvi de cicle econòmic i social afecta especialment la pagesia. El canvi climàtic és implacable amb els que tenen la casa sense teulada. L’actuació avariciosa de les grans cadenes els condemna a l’esclavitud. La lluita per les matèries primeres, entre les quals els aliments són la primera de totes, els posa en primera línia del botí pirata. La globalització dels mercats i la volatilitat dels preus els “assegura” la inseguretat econòmica. Són enmig de totes les guerres comercials, en el foc creuat d’interessos que res tenen a veure amb l’interès general. Són els necessaris productors, però també els grans consumidors. Són els fàcils pagadors de burocràcies innecessàries, que només responen als desitjos de les modernes pernades. L’especulació immobiliària converteix la terra fèrtil en formigó de casa barata. La terra i les seves produccions són la millor garantia per a l’especulació financera. La llista és llarga, massa llarga, però curiosament tot depèn de les persones. Dels seus veïns. Si consumim els productes de proximitat, els paguem a un preu just i consumim el que es produeix en cada moment, farem feina ben feta. Si ho fem amb l’exigència de tancar economies circulars, amb respecte al medi i les persones. Si facilitem el treball dels pagesos suprimint burocràcies fictícies que carreguen els costos de producció. Si els convertim en els valedors del nostre futur, potser, i només dic potser, casa nostra no cremarà.