La prova del nou

Un virus amb una capacitat de matar molt més baixa que moltes altres malalties i que hem normalitzat ha posat en escac tota la societat i estic segur que en escac i mat l’economia i supervivència de milions de persones. Aquest atac biològic ho modifica tot i, en canvi, no modifica el sistema de salut. Hi ha persones que prediquen en el desert una altra manera de viure, de comportar-se, de relacionar-se... i també de medicar-se. Però el sistema defensa sempre la supervivència dels resultats econòmics de la indústria farmacèutica, que sap que una persona sana no és negoci. Aquests dies recollim la notícia de la mort de milers de persones. Sabem que molts moren sense alternativa. No hi caben, són massa grans, ja no hi ha res a fer, massa tard, no val la pena. No tenim respiradors, només hi ha la morfina. I això passa en hospitals col·lapsats, convertits en trampes mortals per a pacients i professionals. Persones que moren soles i soles se’n van. Els néts diuen adéu als avis de forma virtual i els fills ploren de la pitjor de les maneres, en la soledat del confinament. Que sols es queden, els morts. Quin poc consol per als malalts acompanyats només pel rítmic bufar d’una màquina. I els vius, tenallats per la por, a les ordres d’uns carallots que cada dia fan rodes de premsa anunciant el molt que fan avui, perquè no quedi res demà. Estic emocionat per l’exemple d’aquells que superant la por i els consells dels que més estimen surten cada dia de casa per posar-se al taulell de la botiga, al tros a cavar, a la granja, a la carretera, etc., perquè a ningú li falti l’essencial. És clar que estic agraït als serveis sanitaris, que demostren com ningú com es pot estar a primera línia de foc i buscar una mica de força per regalar-li un somriure al malalt que està sol. No sé si estan equivocats o encertats, però hi ha persones que asseguren que tenen una solució, barata, tant, que no és negoci. Si no ho és, quin interès tenen a enganyar-nos? El sistema els prohibeix els vídeos, els censura, els multa i els persegueix. Els anomenen xarlatans. Jo em pregunto, amb milers de persones morint sense alternativa, en la soledat i el sofriment, no seria el moment de demostrar-nos si tenen raó o no? Si la tenen, hi guanyaríem tots i, si no, també.