DEL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS
Veterinaris
Des que vaig acabar veterinària he vist aparèixer moltes noves malalties. Algunes, molt greus. Malalties per diverses causes i altres per l’agent més perniciós de tots: l’estupidesa humana. Ara ens sorprèn l’aparició del coronavirus, causant de la pandèmia econòmica i social més perniciosa dels darrers cent anys. S’adonaran que no he qualificat aquesta com la més perniciosa des del punt de vista mèdic. En un món en què l’agent més perniciós pel nombre de morts que causa és l’aigua contaminada, seria molt poc ètic assenyalar el Covid-19 com la pandèmia de les pandèmies. Per posar-los alguns exemples i només en porcs per coronavirus, han aparegut la gastroenteritis transmissible (GET, 1946), el virus de l’encefalitis hemoaglutinant (EHV, 1962), la diarrea epidemiològica (DEP, 1977) el coronavirus respiratori porcí (CRPv, 1984) i el deltacoronavirus (PDCoV, 2009). Els estalvio el llistat de totes les noves malalties aparegudes els darrers anys i especialment la gravetat d’algunes, així com les nombroses zoonosis transmissibles, algunes de nova aparició, i la desigual lluita dels veterinaris per evitar la seva propagació en els humans. Feina gens reconeguda, per no dir desconeguda, vital per a la salut humana i desgraciadament desatesa pels poders públics. Aquesta desatenció és una irresponsabilitat criminal. El Covid-19 no és la darrera pandèmia que patirem. No serveix de gran cosa parlar de l’esforç de la natura per acabar amb totes les espècies que posen en perill el seu delicat equilibri. Sí que val la pena parlar de l’estupidesa d’aquells que fan el possible perquè la natura ens triï com l’espècie animal més perillosa i per tant susceptible d’eliminar.
En paraules de les autoritats sanitàries mundials (OMS, ONU...), d’aquí a uns anys les resistències antimicrobianes causaran molts més morts que els accidents de trànsit, el càncer i la diabetis junts. De fet, l’ús i l’abús dels antibiòtics està provocant que un insignificant bacteri, fàcil de combatre fa uns anys, sigui avui un enemic de primer ordre. Tot i això, som el país d’Europa amb el consum més alt d’antibiòtics en humans i en animals. Les xifres són tan desastroses, en comparació amb altres països, que obliguen a preguntar-se el perquè.