Les voltes de la vida

Tan sols uns mesos enrere, semblava que sortíem del pou de la crisi del 2007. Una crisi que va durar tres anys, amb conseqüències durant deu més. Encara avui hi ha qui no ha recuperat ni la feina, ni la casa, ni el compte d’estalvi... ni la felicitat perduda d’aquella crisi i, sense temps d’espera, pateix amb consternació la realitat d’una de nova. Ara estem en crisi per tres mesos de pandèmia i, francament, estic segur que ningú pot albirar els anys de patiment que ens esperen. Ara, tot i tothom porta molta pressa, fins i tot, les crisis. Ho vaig dir en els primers dies del caos: “Potser superarem el coronavirus, però no superarem el coronocrac. Si no ho fem millor, potser no morirem de coronavirus, ni de càncer, ni de grip, ni d’una mala caiguda... ens morirem de gana.” Potser a molts ja els deixem morir de tristesa i solitud. Jo soc un optimista patològic, però haig de reconèixer el meu espant. Miro al voltant i veig desaparèixer algunes torres del vell sistema insostenible, però no veig construir ni una sola torre del nou sistema que necessitem. Miro al voltant i veig milers de persones demanant comptes als altres, però molt pocs mostrant el seu penediment per la participació en el desfalc comú. Veig com desapareixen empreses i tanquen botigues que produïen i venien el que no servia de res, però també veig desaparèixer el pagès i el veí que estimo i necessito, i els veig desaparèixer sense poder-hi fer res.

Ja quasi no utilitzo algunes xarxes socials, ja que aquesta baralla de tots contra tots no m’aporta res més que molta frustració. Francament, si tot el talent en escriure frases curtes es versés en propostes curtes, però de llarga mira i més llarga durada, potser, i només dic potser, hi hauria qui se sumaria a les legions del canvi. Però és difícil treballar en la direcció correcta quan restes espectador bocabadat de com fins i tot els que aspiren a dirigir la misèria s’esbatussen fins a l’esgotament. Si aquest insignificant escrit pot servir d’alguna cosa, que serveixi per suplicar generositat i unitat. El món dóna moltes voltes i nosaltres hi som per donar-les amb ell. Estic segur que en la propera volta hi haurà una oportunitat, si ens la treballem.