La informació és poder

La més perversa dictadura és aquella que sota l’enganyosa democràcia amaga l’abús d’una minoria que converteix en legítimes totes les aberracions possibles. Els poders estiren com un xiclet la llei per convertir-la en una goma fastigosa. En l’Espanya que patim, la democràcia està en fallida, i això és en directe. Ningú pot deixar de veure-ho o, pitjor encara, patir-ho en carn pròpia. Ja no són els drets fonamentals els que estan en perill, ho està el treball, la pensió, les prestacions de benestar, en definitiva, la supervivència del sistema. Ahir una persona molt estimada m’assenyalava com a culpables aquells que volen canviar aquesta situació. Érem a prop d’una televisió que emetia un programa de desinformació. Vaig descobrir que el seu directe i el meu són molt diferents. És una temptació irresistible pels poders que temen la verdadera democràcia, controlar i dirigir la informació. Amb diners, sovint els nostres, es permeten la compra de mitjans i la contractació de professionals de la desinformació. Una minoria controla la majoria de mitjans i també una bona part del poder polític. Si sumem els mitjans públics manipulats per la política i els que simplement estan al servei dels poders econòmics, ens adonarem que la informació i comunicació majoritàriament està prostituïda.

Per altra part, els pocs professionals que queden honestos i/o valents i/o lliures i/o amb la ment oberta i/o amb ganes de treballar i/o amb el cervell no contaminat per la seva pròpia veritat, han de competir contra la potent maquinària de la desinformació. Les rars avis de la informació, si aconsegueixen mostrar al món la veritable notícia, llavors cal que s’amaguin molt bé, perquè la societat no acostuma a consumir veritat i els valents queden en mans de les impunes màfies. Quants periodistes d’investigació han estat assassinats els darrers tres anys? Quants han estat defensats amb l’aportació d’un euro diari per la compra d’informació veraç? Crec que encara hi ha molts periodistes i comunicadors honests, treballadors, formats, lliures i valents. De fet, en aquesta nova societat de les xarxes socials, tots serem comunicadors i periodistes de la vida. El problema serà a destriar el blat de la palla i, sobretot, la informació de la desinformació.