Una victòria silenciosa

Diuen que el poble està desanimat. Sembla que res permet la llibertat i el canvi. Pandèmies, crisi econòmica, canvi climàtic, corrupció..., i poder absolut d’unes minories que augmenten, dia a dia, la distància respecte a la majoria, condemnada a la misèria més absoluta de por i desànim. La rendició de molts polítics propers, que intenten frenar un poble desafecte, no ajuda. La realitat, però, és que el poble català obté cada dia una victòria. No hi ha ningú que no sàpiga que Catalunya i el seu poble no està enamorat d’Espanya. Els més acèrrims defensors de la fictícia i perjudicial unitat d’Espanya saben que les seves paraules d’adhesió sonen al que són: interès castrat de voluntaris bavosos a la feina de botxins. Se’ls nota, en la mirada, en el gest, les paraules i, sobretot, en els fets.

Al nostre país hi ha milers de personatges vinguts de fora amb l’únic objectiu de fer possible l’adhesió forçada a la vella i corrupta Espanya. També n’hi ha molts que voldrien poder estimar Espanya. La realitat és que no hi ha dia que no es demostri que el poble va dir prou en una jornada històrica d’octubre. Cada dia es demostra que els poders absoluts d’un Estat artificiós van decidir que havien d’aturar, com fos, els anhels de llibertat i canvi d’aquest poble. La seva ràbia, crueltat i corrupta obstinació els obliga a posar de manifest la seva fanàtica submissió a la idea feixista d’anorrear la diferència i la llibertat. Per sort per als no convençuts, i per a tots nosaltres, la minoria dominant no en té prou a mantenir els privilegis de sempre, parasitant sense subterfugis ni dissimulació un poble que ho pateix en carn pròpia.

Els cops d’ara seran els somriures del demà. No tinc cap dubte que Catalunya obtindrà la independència en pocs anys, perquè la victòria real del convenciment ja la tenim. En els nostres anhels hi ha la irrefrenable convicció que som República, que som Nació, que som un Poble amb futur, i per ser-ho en la Comunitat de Nacions no renunciarem a la convicció del dia que vam votar. Quan un poble en té el convenciment, només cal la determinació de fer-ho realitat. Com més injustícia, més determinació per convertir una victòria silenciosa en una realitat clamorosa. I això en el record inesborrable al President assassinat.