És l'hora dels adeus

La simfonia número 45 de Haydn, coneguda com la dels adeus, mostra com els músics, un darrere l’altre, apaguen l’espelma que il·luminava la partitura i van abandonant l’orquestra, per deixar finalment i tan sols dos violins interpretant amb sordina. Era una manera civilitzada de protestar per les dures condicions del príncep Esterházy. Era com dir-li aquí et quedes. Es discuteix sobre balances fiscals, maltractament pressupostari, espoli fiscal, discriminació política, social i cultural que confirmen la realitat d’aquesta miserable Espanya de tota la vida. Des de sempre, els desitjos de llibertat i independència, inequívocament expressats, han estat ofegats en sagnant repressió. La llarga llista de presidents empresonats, exiliats i ajusticiats és el desgraciat testimoni. Constatem que el dret i la justícia han deixat sempre barra lliure a la força bruta. La llei, la seva llei, la pressupostària, la civil, la penal, la processal, la militar... sempre està al servei d’un poble que no és el nostre. Si en la modernitat dels temps, les lleis, els governs, les normes i fins i tot les formes s’han d’adequar a exigències internacionals de civilització, sempre hi ha qui des del seu cruel absolutisme o simplement exercint la majoria d’un poble acomodat a fotre el veí interpretarà la norma a conveniència. Els fets poden ser discutits i contradits, però són d’impossible refutació. Les evidències, els números, la història, els empresonats, els exiliats i els morts són un pesant farcell a les espatlles d’un poble que no deixa de sorprendre’s de la maligna voluntat per mantenir un estatus insostenible. Que les institucions internacionals els anul·len una sentència, repeteixen el judici. Que els posen una sanció, la incompleixen. Han de gastar menys, gasten més i pitjor. Que han de falsejar una realitat que tothom ha pogut veure i escoltar en tecnicolor, ells premiaran amb un esfereïdor cinisme el botxí i condemnaran la víctima. La pitjor evidència és el menyspreu que professen als catalans de tota condició, origen i parla. Veure en terres catalanes la presidenta de Madrid vendre el seu paradís fiscal de corrupció, impunitat i odi per deixar els catalans sense un plat a taula és una altra evidència.