Un poble exemplar

Aquesta setmana m’he trobat amb un bon amic espanyol, que durant la conversa i en tres ocasions, em va dir allò de: vosotros los catalanes... seguit d’alguna queixa o mostra de disgust. A la tercera va la vençuda i li vaig preguntar: “Para ti, ¿qué somos los catalanes?” No deixà de sorprendrem la diversitat de respostes, algunes inversemblants i incompatibles amb l’escolarització obligatòria. Mira que era fàcil, ja que només li calia respondre’m que els catalans som els ciutadans empadronats a les ciutats i viles del territori de Catalunya, fruit de la procedència de tot el món i, per tant, un col·lectiu heterogeni i plural en orígens, races, religions i creences entre totes les altres accepcions que el diccionari permet. En definitiva, uns més dels ciutadans del món. A ningú se li pot passar pel cap, al menys si el té, que som o ens considerem quelcom diferents des del punt de vista racial. Tot i això, constataran dos situacions molt curioses. La primera, que majoritàriament l’interlocutor espanyol posa en un mateix sac tots els ciutadans de Catalunya, sigui quina sigui la seva posició social, intel·lectual o política. En definitiva, que l’andalús de tota la vida, quan torna a la seva terra de vacances o de retorn permanent, per sempre més serà, “el catalán”. La segona, que quan l’interlocutor expressa una queixa respecte a Catalunya, sempre serà destinada a la totalitat dels ciutadans del territori, sense discernir entre les diverses posicions respecte al tema. Si es discrimina pressupostàriament a Catalunya no hi ha dubte que es discriminen tots els ciutadans. Per tant, el perjudici social, econòmic i polític ho és per tot l’espectre electoral. No hi ha dubte que no som una raça especial, però sí una nació, un país i un poble extraordinari. Fins i tot, els nostres adversaris ho reconeixen en totes les seves malifetes, encara que no en la seva legislació. En aquestes festes de Nadal els ofereixo a tots els meus millors desitjos de llibertat i prosperitat, expressant el meu profund agraïment, pel comportament d’un poble que respon sempre amb civisme solidari i democràtic a les provocacions més abjectes. En el futur immediat, els propers deu anys, Catalunya serà independent i el seu poble, lliure i, ho serà, perquè contra l’odi hem elegit la pau.