Eficiència obligatòria

Els perjudicis de les decisions dels experts mostren un saldo inacceptable per a un país ineficient i endeutat com el nostre. Ningú ha volgut assumir l’equilibri, entre no emmalaltir i possiblement morir, per la malaltia o morir de gana, quan les conseqüències arribin a les butxaques dels ciutadans. No és acceptable el nombre d’infectats i morts en una societat en teoria preparada per evitar-ho i, molt menys, quan hem deixat morir bona part dels infectats, sense ni tan sols poder-los tractar, més enllà de la imposició de la mort caritativa. L’INE comptabilitza 30.000

morts més que les dades oficials del ministeri de Sanitat, i això ens explica on han mort els nostres veïns. Sols i maltractats. Que la majoria dels morts siguin d’una franja d’edat que havia meritat sobradament els seus serveis al país i a la família ens col·loca en la categoria de la incivilitat. Veus expertes i dades inqüestionables avalen que la solució és la vacunació massiva, ràpida i eficient, escalonada en el temps en les poblacions més vulnerables o exposades. No hi ha dubte que si la vacuna funciona, com ens asseguren, és la solució. Ho va ser en altres malalties i ho serà ara si som capaços d’aplicar-la abans que el virus continuï mutant. La reducció de la circulació infectant del virus que es produeix sempre en una població protegida i responsable és l’únic camí a la normalitat sanitària i la minimització del desastre econòmic. Una població contínuament infectada en pics epizoòtics només beneficia al virus. No puc entendre que fos tan fàcil declarar l’estat d’emergència per immobilitzar la població, les llibertats i l’economia i no siguem capaços de declarar l’emergència necessària per vacunar una població que majoritàriament espera la solució, prestant-se en confiança cega a vacunar-se. Aplicar una vacuna no requereix més coneixements que els bàsics i ho pot fer una franja important de professionals. Ho poden fer bé i amb eficiència. La logística de guerra contra la malaltia requereix el voluntariat de diverses professions, més enllà de la compensació econòmica, dels drets adquirits, de l’estructura sanitària i la burocràcia política. Cada dia d’espera són més homicidis involuntaris o per incompetència.