Insisteixo, està passant?

En el segle XXI, quan sembla que tots els possibles poden convertir-se en realitats, som espectadors indignats, però impertèrrits, davant l’aberrant situació d’impotència en la vacunació contra la Covid. En aquesta programació al·lucinant, monument a la ineficiència i l’estultícia, hi haurà poblacions que d’aquí a 5 anys no hauran vacunat els seus habitants. Sabem que la solució és la vacunació. És tan evident que hi ha qui, abusant del seu poder, passa davant de qui sigui per obtenir la vacuna desitjada.

Tot i les campanyes de la por en contra, on s’anuncien totes les plagues bíbliques, l’evidència és que la gran majoria dels ciutadans està reclamant la vacunació. Tot i això, no he vist manifestacions ni gaires veus indignades reclamant celeritat i eficàcia. Això és estrany i sorprenent, almenys per a aquest bocabadat articulista, que coneix la xifra del nombre de morts i les seqüeles horribles de la malaltia. També coneixem les conseqüències econòmiques de la decisió de paralitzar l’activitat econòmica en favor de la salut.

Les coneixem perquè les patim en carn pròpia. Qui no les pateix, s’hauria de consternar per les abundants i vergonyoses cues de nous indigents, que fins ahir eren els amics i veïns, o si més no, els conciutadans amb obligacions exigides i drets atropellats. Si les pèrdues de l’activitat econòmica prevista són tan monumentals com s’anuncien: per què no veig desesperats els milionaris del país? Si cal reactivar i retornar a l’activitat per recuperar la normalitat, no tan sols econòmica, sinó l’anímica i cívica: per què no veig mesures d’urgència i guerra amb l’arma més eficient al nostre abast?

No puc entendre que hi hagi més reivindicació i exigència en qui ha de vacunar i amb quines compensacions econòmiques, que en complimentar l’emergència en la vacunació per evitar la mort per a centenars de milers, la ruïna per a milions i la trencadissa per sempre de la convivència social d’aquells que ens agrada abraçar i estimar. No entenc com hi ha partits que proposen en les properes eleccions els nefastos gestors, en lloc d’anunciar les mesures necessàries per demostrar que mereixen liderar i governar. Qui ens demostrarà que mereix el nostre vot realment? Qui demostri eficàcia i no xarlataneria.