SEGRE
El si no fos...

El si no fos...SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Amb el resultat electoral els independentistes hauríem d’esclatar de joia i omplir els carrers. No és així. Escolto una i altra vegada la cançó de l’enfadós. Malgrat la situació econòmica i social agreujada per la pandèmia, junt a un comportament gens edificant d’alguns partits, milers de ciutadans hem anat a votar, donant una majoria absoluta al bloc sobiranista. Ni els de fora, ni els de casa, ens han impedit votar per l’esperança. Són moltes les anàlisis del resultat de les eleccions, però hauríem de reflexionar, i molt, sobre els centenars de milers de vots que no han entrat a les urnes. Des del 2017 els partits sobiranistes han perdut pel camí més de 800.000 vots. Vots de persones entusiasmades pel canvi, per la república i per la llibertat no han anat a votar. Aquests vots perduts pertanyen a persones desencisades per la falta d’unitat, la decepció, la traïdoria i la frustració i, també, a persones amb el negoci tancat o perdut. A votants que han vist com se’ls deixaven morir els pares en un tanatori anomenat residència. A joves acusats i perseguits per la Generalitat en les protestes d’unes sentències injustes. Molts d’aquests vots s’han perdut per l’estratègia electoralista, per la paraula traïda i la creença de lideratges miratge. El meu pare em va ensenyar a esborrar del vocabulari el si no fos, deixant-lo per l’íntima i serena reflexió per poder corregir errors. Tot i això, escolto després de les eleccions molts si no fos per.. i massa per culpa de... Si els líders polítics no canvien la pell com les serps, la propera vegada es perdran bous i esquelles. Cal fer-ho bé, perquè hem vist com més de 200.000 persones han votat l’aberració democràtica de Vox. Són una exigua minoria, però envien un missatge clar i espanyol. Estan disposats a tot per no respectar la voluntat popular. Un vot amb una relació directa entre la presència d’una caserna i el vot fatxenda. S’han preguntat quantes persones estan destinades a Catalunya per la feina de sotmetiment? A hores d’ara, no sé si els diputats que tan generosament hem votat obriran el camí de l’esperança o cavaran la tomba de la decepció. El que sí que sé és que tenen a la vora un poble que malgrat tot, sap el que vol i té un nom. República, Llibertat i Prosperitat.

tracking