Crisi de confiança

Diuen que la paciència és la mare de la ciència i la confiança el pare de l’esperança. Després de molts anys d’avesar-me amb tot tipus de vacunes i medicaments, descobreixo que fins i tot el jardiner que ha vingut a esporgar els arbres em dona una lliçó magistral sobre els diversos tipus de vacunes.

De fet, m’explica algunes qüestions que res tenen a veure amb la realitat i em descobreix com si fos la sopa d’all alguns invents que ja m’agradarien al nostre abast. El pobre home té un garbuix mental que, a més, ha patit el passamà successiu de maldestres comunicadors escarrassant-se a continuar transmetent la desinformació que ha convertit un gra de sorra en tot el massís de l’Himàlaia.

De sobte, em pregunta si em vacunaré. M’ho pregunta disminuint el to de veu i el seu posat, molt segur fins llavors, canvia com si expliqués el misteri de la Santíssima Trinitat.

Davant el meu silenci em diu que comprèn la meva por i que ell està molt espantat per les notícies. Li dic que no tinc cap por a vacunar-me, almenys més que quan prenc una aspirina.

Li pregunto si pren algun medicament i al moment em recita una llista més llarga que la de la compra. N’ha llegit els prospectes? La resposta és de llibre.

Em respon que no, ja que no en prendria ni un. Són tan catastrofistes i, afegeix, expliquen tantes contraindicacions, problemes i desastres que millor no saber-ho.

Em van bé i per tant els prenc i ja està. Em surt de l’ànima dir-li que amb la vacuna també, perquè l’alternativa és pitjor.

Els que sí que haurien de tornar a l’escola per aprendre a fer les coses millor són els responsables de la CE, ja que una vegada i una altra ens demostren que un organisme que costa molts i molts diners serveix per a tot el contrari del que demanden els ciutadans. Ara sí, ara no, ara potser sí, demà ja veurem, per acabar dient el que tots sabem.

Les vacunes no arriben en quantitat suficient perquè són uns inútils. Els milions esmerçats han servit per omplir el pap als golafres de sempre.

La transparència informativa i la veritat són les primeres víctimes d’aquesta guerra comercial en què les persones som els ratolins d’experimentació. Em pregunto per què l’única vacuna a preu de cost té tants problemes i de les altres ningú en sap res.