Prou cagarel·la

No sé vostès però jo estic molt, molt indignat. He fet una enquesta d’anar per casa i he preguntat a molts joves de menys de 30 anys. He de dir que els estudiants o els que han estudiat responen amb una certa confiança en la possibilitat de treballar i guanyar-se la vida. Els dubtes hi són, però encara volen escoltar-se dir que tenen futur.La resta estan segurs que, com a classe treballadora, els tocarà pagar la festa, amb sacrificis que comportaran soroll, molt soroll i lluita amb sacrificis extrems. M’impressionen les frases d’alguns d’ells: “No tinc res a perdre, ja que res m’ofereixen.” “Ara governen els que m’havien d’assegurar el futur i no han derogat ni les desastroses lleis laborals, ni la mordassa, ni m’asseguren una pensió, tot obligant-me a cotitzar-la.” “Les propostes només són això, les realitats sempre són per a demà passat.” Tots asseguren que el canvi climàtic és un fet i que faran el possible per aturar-ne les conseqüències, però, i dic tots, asseguren que tenen la certesa que és irreversible per l’actitud dels governs implicats. Tots van participar d’alguna manera o altra en els onzes de setembres dels darrers cinc anys. Tots varen votar o acompanyaren a fer-ho els pares, en un sentit o altre, el dia u d’octubre i, tots i dic tots, menys una, que espera que sí, asseguren que Catalunya no serà independent, ni lliure, ni pròspera, ni estimada, ni respectada.. I tots i, dic tots, en donen la culpa, no als botxins, que també, sinó als de casa, per la falta d’unitat, el mesquí comportament, la covardia, el menyspreu a la dignitat... En el que sí que hi ha màxima unanimitat és a assenyalar la decepció que els provoca una classe política que cada dia més es considera segura en els seus escons, sense adonar-se que són els primers que els perdran. Ningú comprèn que davant la provocació de jutges i institucions que no garanteixen drets fonamentals, la repressió la segueixin patint els joves lluitadors. Ningú comprèn que es menyspreïn les úniques veus que des d’Europa blasmen pels drets dels catalans, ja que són els pocs que, patint exili, encara gaudeixen de llibertat per exigir democràcia. Ningú comprèn com pretenen eixamplar la base, amb tanta covardia, submissió i patètica claudicació.