Aprenentatges

De totes les coses de la vida es pot extraure magnífiques lliçons. Segurament les situacions més traumàtiques, perquè tota acció provoca una reacció igual i contrària, permeten els canvis més radicals.

De la Segona Guerra Mundial vàrem aprendre moltes lliçons: que la dona tenia un paper determinant en el treball, que calia un estat del benestar, que era necessari igualar l’economia de tots els països, etc., i tot això, amb unes estructures econòmiques, polítiques i socials que fessin possible que aquell desastre no es tornés a repetir. En aquest primer terç de segle no hi ha dubte que estem davant del repte més enorme al qual s’enfronta la humanitat sencera, ja que haurem de revertir el canvi climàtic, alimentar una població mundial en creixement exponencial, administrar els escassos recursos i especialment organitzar un sistema que permeti una transició justa cap als nous models d’organització de la vida.

La pandèmia ha estat un primer assaig general cap a aquesta transició. Ha estat un aprenentatge? Daniel Susskind en el Futur de les professions ens donava, fa una eternitat (quasi tres anys), una sèrie de claus respecte a la substitució dels humans per les màquines.

Reblava el clau en el seu “a world without work”, que juntament amb una multitud de publicacions sobre el mateix tema ens mostren un camí sense retorn. De la molta lectura a l’abast, publicada per savis reconeguts i visionaris del futur incert, es desprèn una realitat que torna a canviar el paradigma del treball.

Passava d’estar mal vist fins a l’extrem de només valorar aquells que no els tocava el sol, i poder mostrar així les seves venes de sang blava, fins a estar valorat en la magnificència del treballador manual. Del treball d’esclaus fins a la dignitat del treballador del poble i per al poble.

Hem passat d’estigmatitzar i menysprear l’aturat i, no cal dir que perseguir el vividor, fins a institucionalitzar la renda mínima garantida. Recordo aquella frase d’en Cantinflas: “Mira si és dolent treballar que t’han de pagar per anar-hi.” Jo sempre he treballat de grat i em costa visualitzar una societat sense treball.

Almenys una societat justa i pacífica.