La padrina estalviadora

Els governs han optat per solucionar el problema de la destrucció de treball i la falta d’ingressos amb les fàcils solucions. Hem substituït la caritat pública per la dignitat de la renda garantida. Hem reinventat l’helicòpter repartidor de milions que cauen del cel. Hem convertit en porta grossa la finestreta repartidora que recapta tan sols fidelitats i, fins i tot, hem institucionalitzat el salari social. Hem canviat el control rigorós del deute pel deute perpetu. L’estalvi ja no és virtut, ara ho és la despesa desfermada. Ja ningú parla d’austeritat sinó de creixement, encara que no hi hagi ni un euro. Ara s’han inventat un nou Estat que faci de repartidora del pastís, sense respectar que el pastís s’ha creat amb esforç, sacrifici, treball, estalvi.. Doncs només es reparteix el pastís dels indignats, esforçats, sacrificats i treballadors estalviadors. Són tants, els desgraciats fabricats per governs inútils, que són la més fàcil collita dels demagògics polítics recaptadors de vots. Escoltem parlar de pobres ocupes, quan és més propi parlar dels desgraciats propietaris, ja que sembla que aquella padrina que té un pis en lloguer o per deixar-lo als nets és l’explotadora. En canvi, aquells que sense encomanar-se a Déu ni al Diable l’ocupen, amb el suport d’una màfia d’interessos inconfessables, són els herois d’una pel·lícula de bons i dolents. Oblidem que la padrina compradora d’un pis ha contribuït sobre els diners que ha guanyat amb l’IRPF, gastat amb l’IVA, estalviat amb el de Patrimoni, cedit amb el de Donacions i traspassat en la seva mort amb el de Successions. Ha pagat i contribuït per tot i una mica més, ja que en tots el moviments també ha deixat una mica de pèl per aquells milers que han fet fidedigne cada moviment, en la persona de registradors, notaris, funcionaris, banquers... i jutges, que ara li diuen, en el moment de l’ocupació, que el vulnerable és l’ocupa i no la “miserable” padrina estalviadora. Els ajuts als desheretats semblen molt moderns, molt d’ara, però ja fa molts anys que estan inventats. En l’any 1526 el valencià Juan Luis Vives ja va escriure un tractat dels socors als pobres, que n’haurem de parlar la setmana propera. Especialment dels socors a la padrina estalviadora.