Simplement inútils

Les múltiples interpretacions de la paraula donen per molt, però en la política hi ha moltes persones, massa, que no serveixen per a una cosa determinada o per a res i, d’acord al diccionari, ho podria ampliar a allò no útil, que no té o no dona cap utilitat. Trobaríem a més una col·lecció de persones que responen a la definició de boca inútil com a persona que no treballa i que hom ha de mantenir a canvi de no-res.

Perdonin, cal matisar que treballar no vol dir el mateix que fer feina. Com una gallina amb el cap tallat, les veig anar d’un lloc cap a l’altre amb curta volada i nul resultat.

Quan el cap el porten en el seu lloc, les podem veure, a mig creuar la carretera, tornar enrere, perquè inexorablement les atropelli aquell vehicle, que encara molt lluny, les ha espantat. Davant aquesta perspectiva, les hem vist aprendre ràpidament la conveniència de no bellugar-se gaire de la vora de la menjadora, tot esperant que els sacrificats ciutadans els seguim aportant el gra de cada dia.

No seria just no esmentar alguns polítics que, de forma desinteressada i molt esforçada, intenten amb sacrifici personal canviar la situació, tot i que, rara avis com són, cada dia els veig més frustrats al competir amb la multitud de rèmores que els ofeguen o que remen en direcció contraria. Segurament mai en el passat hem tingut al nostre abast, com ara, una quantitat i varietat de mitjans que permetin canviar la situació.

Tampoc, però, hem tingut mai una situació tan complicada que mereixi esmerçar-hi tot el nostre intel·lecte. Davant el repte estratosfèric que tenim, la iniciativa de moltes persones, empreses i col·lectius privats ens col·loca al capdavant del món mundial en facetes determinades.

Sorprèn, però, constatar com una política de gallines amb el cap tallat, acomodades o simplement corruptes, en lloc de col·laborar, es dediquen a amuntegar menyspreus injustificables, barreres burocràtiques o simplement demostracions de la seva incapacitat. Convindran amb mi que la universitat, forja del futur, està administrada amb la ineficiència del Cardenal Cisneros i, per tant, sorprèn constatar que l’empresa lleidatana amb més treballadors, que no és altra que la Paeria, contracti amb el sou més alt l’experimentat “gestor” de dita universitat.