Nova estratègia

Sembla que han après una lliçó, però, a risc d’equivocar-me, no tenen intenció de redreçar la seva malifeta amb Catalunya. Quan es tracta del president espanyol, no saps mai cap on girarà la vela, ja que té com a norma fer-ho en direcció del vent i aquest, a més de ser inconstant, és imprevisible a tres dies vista. Don Pedro el flotador, o el suro en catalana traducció, no té ni amic ni parent, més enllà de la seva supervivència i interès. Els espanyols intenten fer el que sempre han fet, una vegada més, i són moltes.

Fracassats en l’intent de fer entrar el clau per la cabota, i amenaçats per les rebolcades dels jutges europeus, intentaran que el clau entri per on ha d’entrar, sense cura del mal que faci, ni amb quants cops de martell els calgui repicar. Ara contra el que la natura procura, la democràcia aconsella i els catalans necessitem, aplicaran el seu particular arte après en segles d’inútil i corrupta cort, per semblar el que no són, donar una mica, perquè en la necessitat sembli molt i seguir robant il·lusió i economia en benefici de la cova d’Alí Babà que és Madrid.

Estic segur que intenten aplicar la instrucció del fiscal del Consejo de Castilla el 1716, amb molta sotilesa, subtilesa i futilesa, perquè amb tantes mentides com siguin necessàries, fer el que els convé “de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.

Diuen que la ministra d’exteriors ha estat destituïda per la seva cagada marroquina i jo, que ho ha estat pel seu fracàs en el Consell d’Europa. A Justícia nomenen la més llesta de la classe per fer entendre als europeus que els jutges espanyols són herois en terra de vàndals secessionistes.

Obliden que a Brussel·les encara hi tenen penjats uns ninots, i aquests són espanyols.

Al ministre Iceta l’han canviat de ministeri, perquè mira per on, era massa català. I al ministeri de la inversió hi haurà una botiflera, que com aquell Montilla de nefast recot a indústria, invertirà la misèria que no es pot demorar més a Catalunya, compensant a bombo i plateret tot Espanya. Desgraciadament hi ha una realitat.

Encara que el Suro ho volgués fer bé amb Catalunya, sap que una majoria d’espanyols no li perdonaria, i li faria perdre les eleccions. Jo ja fa anys que he descobert que el vent de l’Aragó només porta tempesta i dolor.