Inventar la malaltia (4)

Hi ha qui per diners és capaç de les pitjors barrabassades. Hom sap que la salut s’ha convertit en un descomunal negoci. Són molts els executius d’hospital que dediquen tot el seu temps a fer la feina dels professionals, més eficient i els preus més competitius.

I on dic eficient vull dir de baix cost per les retallades i on dic competitiu vull dir a preu prohibitiu pel malalt. Aquesta eficiència permet facturar a l’erari públic una descomunal factura de medicaments i a les mútues d’assegurances uns serveis que són l’àpat dels aprofitats. Són capaços de mantenir el poble discutint sobre qui hauria de pagar la factura en lloc de plantejar-se per què és tan abusiva.

Un servei cada dia més deficient, amb llistes d’espera més llargues i amb professionals més mal pagats. Per què inventar la malaltia? Doncs perquè Espanya és un dels països capdavanters del món en el consum de psicofàrmacs. No puc explicar, en aquest petit espai i amb detall científic, aquesta aberració mèdica.

És una evidència que hi ha comunitats autònomes que amaguen les dades de consum. Hi ha organismes oficials que endarrereixen més de 5 anys la publicació de les dades oficials. Tot i això, és científicament irrefutable que el consum augmenta.

Les dades oficials espanyoles asseguren que som el segon país europeu en consum d’ansiolítics, el quart en antidepressius, el sisè en hipnòtics i sedants. En canvi, el darrer informe (2020) de la Junta Internacional de Fiscalització d’Estupefaents (JIFE) ha constatat que Espanya és el primer del món en consum per cada 1000 habitants de benzodiazepines. Les xifres són incomprensiblement altes i els beneficis per la venda de pastilles descomunals.

Molts d’aquests medicaments són prescindibles. Molts causen més danys que beneficis. Molts creen dependència.

Què passaria amb una crisi de subministrament com passa amb els xips que venen de la Xina? Doncs veuríem una síndrome d’abstinència estratosfèrica. La bogeria en estat pur. Per vendre pastilles algú ha d’inventar malalties.

El 1946 l’OMS reconeixia 26 malalties mentals. Avui més de 400. Per sort algunes s’han exclòs.

Fins al 17 de maig del 1990 l’homosexualitat era a la llista. Quantes d’aquestes són reals? Quantes tan sols interessades?