El guany perdut (i 2)

La frase d’Orwell “en temps d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari” es torna de rabiüda actualitat. Resta en el calaix dels oblits la proposta d’una fiscalitat única per a la CE. La desaparició dels paradisos fiscals. Una comunitat que agrupi el conjunt de països del continent europeu. El tancament dels bancs centrals estatals en favor del Banc Central. La pèrdua de sobirania dels estats en favor de la unitat d’acció de la CE.

Cal cedir la gestió a nivell dels territoris i els municipis, on llengua, cultura, identitat i proximitat són garantia del control ciutadà. Són milers les propostes que hom assegura imprescindibles i, en canvi, resten en les discussions per demà passat. Els polítics desmuntaran la martingala dels paradisos fiscals? S’oposaran als qui els han nomenat testaferros del seu poder absolut? Com ho fan per legalitzar els beneficis de la droga, la prostitució i el comerç il·legal de tota mena de coses en què les persones som una “cosa” més? No serà que protegint uns quants indesitjables s’estan protegint ells mateixos? Hem suprimit totes les fronteres per les mercaderies, fins i tot les que permeten que la porqueria d’alguns països faci plegar pagesos de casa nostra, a qui exigim seguretat alimentaria, real i burocràtica.

Hem suprimit moltes fronteres i al mateix temps hem aixecat murs de misèria i vergonya per a les persones. I el més curiós de tot, mantenim totes les fronteres entre països pel diner, permetent, a més, els coneguts forats negres per a delinqüents i defraudadors. Un jutge o un inspector d’Hisenda necessita tota una vida per seguir el rastre del diner d’un sol cas.

Si la punta de la piràmide és manifestament corrupta, per què hem de creure que la “Corte i Villa” evitarà i perseguirà el sistema que ho permet? El jutge arriba tard i malament per sentenciar un cas. Un altre jutge li anul·larà la feina feta i, mentrestant, a l’esquena de l’honest servidor públic els milions s’escolen per la claveguera, en els milers de casos ni tan sols ensumats. Provin d’endevinar qui va dir “el capitalisme és un xantatge legítim organitzat per la classe dominant”. Facin l’exercici i veuran que donaran molts il·lustres noms menys el del seu autor: Al Capone.