DEL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS
El poder dels jutges
Els tres poders han d’estar en equilibri, ja que en depèn l’harmonia social i l’exercici de la democràcia plena. El nostre és un país estrany on els jutges són menjadora a part, com correspondria a la separació de poders, però cada dia està més clar que són l’únic i arbitrari poder. Les seves actuacions aberrants, forassenyades, injustes i contràries a l’interès general perjudiquen, i molt, qui els paga i manté.
El Tribunal Constitucional es carregà la llei per protegir els estafats de les hipoteques abusives i les preferents delictives. També l’impost a les entitats bancàries, a les grans fortunes i als pisos buits que dedicava aquests diners a compensar el lloguer i l’assistència social. També es va carregar la taxa a les operadores d’internet per compensar la malmesa cultura catalana.
Si a ca nostra prohibim la salvatjada de les corrides de braus, Espanya les converteix en patrimoni cultural amb l’empara del TC. Es carrega la Llei d’Igualtat, l’impost a les centrals nuclears, el fracking.. Si el Parlament aprova per a les famílies sense recursos el gaudi dels serveis bàsics, el TC s’ho carrega.
Fins i tot es carrega les declaracions d’intencions. Es presenten voluntaris per fer legal la més bèstia de les il·legalitats, empresonant innocents. Són ells i no el poble qui destitueix els presidents que el poble ha votat.
La llista de les prohibicions és molt llarga i es resumeix que no cal Parlament si hi ha un conjunt de jutges disposats a exercir de legislatiu i executiu per fotre al poble sobirà. La darrera sentència del Tribunal Suprem reafirmant-se en la destrucció de la normalització lingüística a Catalunya n’és un exemple més. A Catalunya no hi ha ningú que no sàpiga parlar castellà, i en canvi, són milions els que no parlen ni una paraula de català.
Tot i això, el Tribunal Suprem allunyat de la realitat social, de la història, de la llei i del sentit comú, decideix imposar que el 25% de les classes de l’escola siguin en castellà. No importa que les notes dels estudiants catalans per l’assignatura de castellà siguin equiparables a les de la resta d’Espanya. Una vegada més fabriquen independentistes, ofenen voluntats i ens costen diners.
Ens mostren sense dissimuli i amb obstinació que els sobren els catalans.