Antibiòtics (i 2)

La moció rebutjada pel Parlament Europeu, contra la proposta de la Comissió de Medi Ambient, Salut pública i Seguretat alimentària de prohibir als veterinaris l’ús de polimixines, macròlids i cefalosporines de 3a i 4a generació, deixava els veterinaris desarmats contra les malalties dels animals. Era un maltractament per a aquests i un gran perill per als humans, ja que el 60% de les malalties infeccioses dels animals són transmissibles i per tant compartides. Animals malalts no poden produir aliments de qualitat.

En aquesta situació, encara menys es podria garantir la imprescindible seguretat alimentària als consumidors. La producció d’aliments per a les persones és una necessitat i un deure i, aquest no és possible, si no hi ha guany econòmic per a les empreses que s’hi dediquen. L’aportació de les empreses ramaderes a l’economia de ca nostra és la més alta de totes les activitats industrials.

Molt més encara, si tenim en compte la ràtio de resultats econòmics, ocupació, manteniment del territori i, sobretot, impossibilitat de deslocalització. Aquesta realitat no impedeix que es tracti la indústria ramadera, els ramaders i els professionals com a delinqüents. La proposta mateixa de la Comissió n’és un clar exemple.

La seva ignorància, atiada per una minoria de persones que per raons antropomòrfiques estan contra tota manera de producció, utilitza la regla de tres més pueril, la més inconscient i per què no dir-ho, la més irresponsable. Res tinc contra les associacions en defensa dels animals i la seva qualitat de vida, ans tot el contrari. No comparteixo la ignorància i el menyspreu a la prova científica, que de forma empírica, demostra tot el contrari d’algunes de les idees que intenten imposar.

Sense ruboritzar-se, utilitzen falsedats, veritats a mitges i per què no dir-ho, algunes realitats espúries, per assegurar que els animals estan inflats amb antibiòtics i altres porqueries, quan la realitat és que avui és més car i difícil fer-ho malament que bé. L’ús de medicaments en la professió veterinària s’ha reduït el 59% en el període del 2014 al 2018. Actualment, gràcies a la prevenció, la recerca, la bioseguretat i la responsabilitat professional seguim reduint-los any darrere any.