Esguerrar l'esquerra

No puc entendre com encara hi ha qui es qualifiqui d’esquerres i militi al partit socialista. De fet, és molt difícil col·locar a l’esquerra i en una ideologia socialista qui manté una monarquia corrupta comandant un exèrcit i una policia majoritàriament d’ultradreta. Notaran que els faig un favor al no qualificar-los pel seu vertader nom, perquè al nostre país, a diferència d’Alemanya, el feixisme mai ha estat ni condemnat ni perseguit i, per contra, és una evidència que premiat. Tampoc és coherent dir-se socialista i no ser humanista, avalant la política bel·licista de la venda d’armes, deixant-les en mans d’aquells que les utilitzen contra tots els pobles i entre aquests, el propi. S’han oblidat i esborrat dels seus estatuts, l’autodeterminació dels pobles i les polítiques d’autogestió. El marxisme, com a mètode d’anàlisi, és una entelèquia arraconada en favor del materialisme pràctic de la fàcil pernada contra un poble massa acostumat a posar les natges.Parlant de natges, només cal veure la càlida oposició del PSOE a la comissió d’investigació dels abusos comesos per una jerarquia, que ha comès amb tota impunitat, el més aberrant de tots. Si no puc entendre l’anterior, serà molt fàcil comprendre per què el PSOE aprova una reforma laboral, amb la felicitació de la Sra. Botín, el mateix dia que anuncia als seus accionistes uns beneficis de milers de milions, quan mig país treu un pam i mig de llengua. Una tèbia reforma que aprovarà gràcies al fet que una dreta necessitada de tenyir-se de rosa cedirà amatent el seu vot, deixant en evidència que aquesta reforma laboral és un pegat foradat al dolor immens dels treballadors que s’han d’encomanar a Sant Judes Tadeu, patró del treball, i mira per on, de les causes impossibles. Fins i tot la lleialtat s’ha substituït per la política del Maginet Pelacanyes. Només cal veure les suors de la ministra de treball per explicar que sense moure una coma vol pactar amb els verdaders companys de viatge d’esquerres, una reforma que tan sols millora una mica la barbaritat del PP. La frase estrellada és: “Si la voten, els treballadors estaran millor que amb la llei anterior”, sense explicar que encara estaran a anys llum de la seguretat jurídica i social que la Constitució vanament consagra.