Els totalitaris

Després de les horripilants històries viscudes en aquesta trista Espanya, sembla impossible que moviments totalitaris no exempts de violència i imposició tornin, una vegada més, a la quotidianitat de les nostres vides. Dic històries i no història perquè, segons què i a qui llegeixis, no hi ha ni coincidència ni acord. Ja se sap que la història l’escriuen els vencedors i als catalans, des de fa molts anys, només ens toca el rebre. De fet, als catalans i als demòcrates. A tots els països d’Europa els moviments totalitaris tornen com una plaga. Des d’aquells amb història democràtica consolidada, fins als que han viscut sota el totalitarisme més abjecte constatem el retorn de les organitzacions, que fan de la persecució de la diferència i de la prohibició dels avenços socials, bandera i necessitat. Sembla impossible que en una societat que vota lliurement, aquells que prometen anar endarrere aconsegueixin un sol vot. Això és comprensible en els països on les persones voten subjugats per una informació única o una creença religiosa excloent. Sabem que no és possible l’evolució en una societat totalitària. El terror no evoluciona a millor, sinó a pitjor. El poder absolut d’aquells que l’ostenten, amb l’enganyosa promesa d’assegurar un futur als atemorits o als desposseïts, s’utilitza absolutament en benefici propi i en contra dels babaus que els han regalat la confiança. Els escamots d’afusellament no són tolerants i les cunetes serveixen, només, d’oblidada mortalla d’innocents. Quan escoltes les barbaritats dels extremistes t’adones que no tenen dubtes i això multiplica els meus, fins a l’infinit. No són dubtes sobre les idees que branden, sinó en la seguretat que al portar-les a la pràctica, les bèsties que les defensen amb intolerància provada sembraran el dolor més gran que provoca la misèria econòmica, moral, social i cultural. Ho hem vist i ho hem patit. Ho han patit tots els països d’Europa. Difícilment hi haurà qui amb l’escolarització obligatòria al·legarà ignorància. La falsa llana dels anyells no dissimula el llop que es presenta voluntari per cuidar el ramat. La plaga rau en la pròpia naturalesa humana; en la por, la ignomínia, la crueltat i sobretot en l’absència total de consciència social. Jo no deixo de preguntar-me el perquè.