Un altre dictador

Un bon amic em fa saber la mala persona que és en Putin. Escriu això des del sentiment d’un ciutadà compromès amb la democràcia i la civilitat. Com jo, està escandalitzat. Fem nostra la frase del Serguei Iessenin a Pravda: “Abans em trencaven la cara i avui em sagna l’ànima. De fet, ens trenquen la cara cada vegada que diem no i ens sagna l’ànima per una dignitat esclafada.” Té tota la raó respecte a Putin i, desgraciadament, sobre tants altres d’aquest món. Un personatge perpetuat en el poder, empresonant els opositors polítics, assassinant periodistes i segrestant la veritat i la raó. La llista d’aberracions és interminable i no l’amaga una purpurina democràtica de ficció i simulació. Però, amb vergonya, no podem oblidar que cada vegada que els prohoms europeus els assenyalen amb el dit, el ministre d’exteriors rus els mostra el mal exemple d’unes democràcies amb una cua de palla tan llarga que no la dissimulen les tones de pintura emprades per blanquejar sepulcres. Unes democràcies que han deixat passar, en favor dels negocis i el benefici, un tumor maligne en el mateix cor d’Europa. A les portes de Rússia creix una massa feixista d’infaust record. Els russos ens recordaran que en la Segona Guerra Mundial, dels 39 milions de morts a tot Europa, inclosos els 170 mil nord-americans, com a mínim, 22 milions eren russos. Ells varen patir la pèrdua i altres obtingueren el benefici. Tot això és el passat, però condiciona, i molt, el present. Jo no deixo de preguntar-me per què, quan en Mikhaïl Gorbatxov va possibilitar que una altra Europa fos possible, no es va aprofitar. Com és possible que la política de blocs continués dividint el nostre continent? Per què ningú proposà reformar l’OTAN? Tot va continuar igual. Els Putins, que no són pocs, estarien a la presó pels seus crims del passat i no fent possible els del present. Una situació que converteix, una altra vegada, Europa en territori de conflicte directe. De fet, el negoci de la guerra de les grans potències produeix ara el patiment dels ciutadans d’Ucraïna. Les paraules no curaran les seves ferides. Tampoc curaran les nostres. Acorralar un monstre no augura res de bo per a la resta del món, especialment quan té una porta oberta pel darrere, que el porta directament a la Xina.