Em supera

Haig de dir en veu alta i per escrit que no puc suportar la realitat d’un món de salvatges. Cada dia haig de patir el furor interior que ho arrossega tot a la claveguera dels pitjors instints. Haig de fer un esforç molt gran per no sucumbir a la ira que provoquen les salvatjades de tants llocs, dels quals Ucraïna és el més proper per veure-m’hi reflectit com en un mirall. M’ajuda el mestratge d’aquells que varen fer de la pau quelcom més que una paraula i la convertiren en filosofia de vida. Embolcallat pels sis moments musicals d’en Schubert, recordo una i altra vegada els malaguanyats Arcadi Oliveres, Pere Casaldàliga, Cèlia Sabarich i tants i tants referents. Ens mostraren amb el seu exemple que és molt més fàcil estimar que matar-se. Desgraciadament, constato que eren i són predicadors en el desert, ja que els que governen, siguin del color que siguin, continuen fent del negoci de la mort, prioritat econòmica per damunt de la vida d’aquells que potser ens semblen molt llunyans, però tan sols són el nostre reflex més proper. Milions de dones fugen amb els seus fills en braços. Alguns homes les acompanyen, pocs. Alguns nens van sols o acompanyats per algunes veïnes o amics de la família. Darrere de cada una d’aquelles mirades dignes i sorprenentment tranquil·les hi ha les moltes llàgrimes i els silencis de l’absència d’un pare, el padrí, el germà, el fill.. i també el de moltes mares, que resten en un país en guerra. Moltes d’aquestes mirades transmutaran en odi a l’assabentar-se de la mort inútil d’aquells que tant s’estima i necessita. En què es convertiran aquells éssers humans que des de la llunyania de casa seva, més freda que el pitjor hivern, veuran casa seva i la seva gent morta o sotmesa? I el mateix passarà quan en un indret perdut de la immensa Rússia, una família rebrà una carta comunicant la salvatjada que aquell que estimen no tornarà mai més, ja que en pro d’una pàtria folla l’han convertit en un heroi del no-res. No hi haurà consol per a aquella família i el cercle de l’odi i la rancúnia es tancarà en una roda infernal, que només alimenta fins a l’obscenitat les verdaderes bèsties del negoci de la guerra. Després d’escoltar els dirigents de la CE, descobreixo amb desesperança que jo també he votat traficants d’armes.