DEL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS
Estranys i estrangers
No hauria de sorprendre a ningú que l’Estat gasti milions a destruir tot allò que li és inconvenient i estrany. Entre altres, els drets dels ciutadans, que també són inconvenients i estranys per a aquesta banda de galifardeus. Tampoc és una sorpresa que el Ministeri de Defensa, que quan convé és el de la guerra, expliqui que el programa Pegasus va ser adquirit pel CNI, “però” només per utilitzar-lo a l’estranger. Per cert, no sabem si en els 6 milions d’euros de cost s’inclouen les comissions espanyoles, que, des del rei cap a sota, són pràctica comuna en el bananer Regne de la Cabra. Algú deduirà que Catalunya és un país estranger i jo, des de la meva insignificança, asseguro que som una sotmesa colònia, tractada, des de sempre, com un país estrany, a l’espoli i vexació permanent. Com constata el CNI, un país estranger. No cal dir que sovint ens han declarat unilateralment país enemic i hostil. Només cal escoltar aquest mal veí anomenat Lambán quan reivindica més protagonisme per a l’Aragó, reptant les institucions espanyoles que triïn defensar Espanya en lloc de Catalunya. Per a aquest sinistre personatge, Aragó és Espanya i Catalunya és una colònia que cal maltractar. Una vegada més, l’idea, la iniciativa i el màxim esforç correspon a un país i una gent que inviten un mal veí, una mica per força, la veritat sigui dita, a participar en una efemèride que beneficia a tots. En lloc d’agraïda col·laboració, hem de veure com aquest personatge, sempre enfadat amb el món, aprofita el victimisme i l’atàvic anticatalanisme per fotre enlaire les poques possibilitats de la candidatura. Els exemples són infinits i es concreten que ni una sola de les seus de les agències europees que corresponen a Espanya ha estat situada al territori estranger de Catalunya. Les promeses del contrari sempre han estat sistemàticament incompletes per tots els governs espanyols, incloses les simulacions més hipòcrites. Cal remarcar la tria “lliure” i gens “forçada” de Volkswagen en la nova instal·lació de la gigafàbrica de bateries a Sagunt en lloc de Catalunya. No hi ha cap dubte que les negociacions per la ubicació tenen contraprestacions de l’Estat i aquest va decidir que una fàbrica estratègica com aquesta no podia tenir la seu en un país estranger.