L'aventura de la vida (4)

Vaig titular aquests articles com l’aventura de la vida per posar en evidència la fragilitat de la data de caducitat assenyalada en les espirals del codi genètic. Tot i que el predeterminisme assegura que tot és inqüestionable, la ciència ens mostra que el nostre comportament modifica el tic-tac de la vida. La salut és fonamental per gaudir-la amb qualitat. Sense salut no hi ha felicitat i això es reconeix quan es perd. Quan s’està malalt es compta amb persones que disposen del pou de ciència necessària per abeurar una mica l’esperança i apaivagar els assedegats de solucions immediates. Són en la societat del benestar, diversos, abundants i manta exemplars. Els mitjans tècnics i científics al nostre abast són estratosfèrics comparats amb els del passat. En els articles anteriors queda clar que qualsevol temps passat no va ser millor, sinó molt pitjor. Repassin en la memòria els annals de fa només 80 anys. Descobriran que els nostres padrins morien per problemes que avui són tan sols un mal record. L’educació era un privilegi i la fam i la misèria, la primera causa de tanta malaltia associada. Avui ens hem d’avergonyir que en la nostra societat hi hagi encara analfabets i malalties com la sarna, la tuberculosi i tantes altres. Aquests dies he rebut una petició per signar el meu suport a considerar prioritària la sanitat en les polítiques de la Generalitat. No cal dir que ho he fet, però no n’hi ha prou. Cal que els professionals al servei públic de la sanitat rebin el que mereixen, que és molt més. Però també des de fa massa hi ha qui clama per una coordinació més efectiva de tots els professionals, permetent que cadascun aporti tota la seva capacitat. O bé es deixi de topar les carreres amb notes absurdes, convertint en una salvatge carrera d’obstacles una formació maquillada per barreres artificioses a moltes vocacions frustrades. La carrera de medicina o veterinària és massa llarga, massa cara, massa absurda. De què serveix reduir la professió, si després els haurem d’anar a buscar molt lluny per patir una sanitat mediocre? Quan no hi ha prou metges dentistes han de permetre que ho sigui un mecànic? Quan no hi havia suficients notaris van habilitar els corredors de comerç i així vàrem descobrir que els dos ho fan prou bé.