La fira dels desgraciats

Una fira és un lloc on es mostra el millor de cada casa. En una fira es creen expectatives, es coneixen persones, empreses, productes, s’intercanvien idees, s’ensenya i s’aprèn. La finalitat, no ens enganyem, és comprar i vendre, però sempre o quasi, acompanyada de gaudi pels que compren, els que venen i fins i tot pels que miren. Aquests dies hom ha pogut constatar que hi ha fires molt diferents. A la capital del Regne d’Espanya s’han reunit els membres d’un club molt privat, tant i tant, que cap consumidor s’hi ha pogut ni tan sols apropar. Els que pagarem la festa de mort i desgràcia no hi hem tingut ni veu ni vot i ens ho hem de mirar de lluny.

En canvi, les televisions s’han encarregat de posar-nos davant dels nassos la seva interessada realitat, que salvaguardada per la distància i la fragant manipulació, impedeix detectar la nauseabunda pudor que es desprèn de tot plegat. En el segle XXI, en el qual tot és possible per les quotes de saviesa, coneixement i tecnologia aconseguides, resulta que els dirigents del món decideixen que la millor pau és la guerra. Reconec que soc un rara avis, perquè si he de fer cas a les enquestes, la fira dels desgraciats ha agradat, i molt, a la majoria de la població.

No cal dir que els altres clubs, o sigui, la competència dels reunits, ho han posat fàcil. Els russos, els xinesos, els iranians.. i els seus molts satèl·lits tenen la mateixa pretensió. Ara resulta que hem d’ampliar el club. Que ens hem d’armar molt més. Que els diners que són més necessaris que mai per polítiques d’educació i benestar s’hauran de dedicar als gossos de la guerra. Que l’única diplomàcia que coneixen és l’enfrontament, l’amenaça, l’embargament.. Francament no compro aquest producte que neix de la por i se sustenta amb l’amenaça i la força. L’experiència és una llàntia tènue que només il·lumina qui la porta i la meva experiència em diu que les grans potències fan la guerra quirúrgica a casa dels altres.

Hi ha guerra perquè hi ha benefici. Quina era la delegació més important? Doncs aquesta és la més beneficiada. Els altres entren en el joc de les engrunes i les comissions. El govern més progressista de la història ha obert nous fronts, i ara resulta que ens hem d’armar pel perill ancestral del Sud.