Mirar la lluna

Aquests dies, qui encara mira els estels veurà una lluna esplèndida. Hi ha una expressió dedicada als badocs: estar a la lluna de València! L’origen de l’expressió podria atribuir-se a qualsevol lloc on hi hagués muralles i, a la nit, al tancar-se les portes que permetien traspassar-les, deixaven els badocs al raser, a la intempèrie o, el que era pitjor, en mans de la mala gent de fora muralles. Alguns d’aquests sempre estaven fora muralles potser per protegir-se de la mala gent intramurs.

Per tant, és qüestió del cantó des d’on es miren les coses. El cert és que en català, llengua que sempre tot ho fila molt prim, arribar tard no és el mateix que fer tard. Quan bades mirant la lluna, potser tens l’oportunitat de pensar, imaginar i, fins i tot, idear noves i millors meravelles.

“El govern més progressista de la història” no està ni a la Lluna ni a la Terra. Han canviat les idees per les urgències. Les imprescindibles solucions per necessitats en les eleccions.

Des de fa massa, han iniciat un camí a la fàbrica de vividors que desgraciadament no té retorn. Quan reparteixes diners sense contraprestació, quan els regales, construeixes un món de còmodes paràsits del sistema. Quan són multitud els que cobren una pensió sense contribució prèvia, llavors els que no volen perdre’s la cua de “darrer l’últim” són molts.

Quan els serveis es regalen, no valen res, no es valoren i, el que és pitjor, es degraden. Pitjor encara quan les rodalies catalanes no són un servei, sinó una vergonya. Augmentar els impostos als bancs i a les empreses d’energia? Bona idea, sempre que aquestes estiguessin sota el control real del Banc d’Espanya i les administracions corresponents.

Ho estan ara? Doncs el resultat és que l’impost que s’anuncia es repercutirà en els patidors de sempre: una classe mitjana exhausta i una classe treballadora mal pagada. L’exemple més clar el tenim en les pagues teòriques d’Andalusia. Els estómacs agraïts als socialistes de llavors s’han convertit en els estómacs més agraïts encara als que ara els han augmentat la “paga” i els han disminuït la “feina”.

El més preocupant de tot és que tota aquesta festa major es paga amb diner que no tenim i el deute ja és estratosfèric.