La darrera flor

És un fet que els arbres abans de morir excel·leixen en la seva darrera floració. És com si ens volguessin regalar el millor de si mateixos. Els pagesos i els observadors de la natura en poden donar fe.

Aquest estiu hom assenyala en les zones turístiques i fins i tot en les que no ho són, una explosió de demanda de serveis. Diuen que és degut a la fosca experiència de viure la reclusió en la pandèmia i la necessitat de deixar-ho tot enrere. La majoria de la població viu al dia.

Uns per força, car la feina és viure i la resta, pel convenciment que tot allò viscut en l’immediat, res ni ningú ens ho podrà prendre. Les males perspectives econòmiques que ens amenacen en els propers mesos són segurament un altre factor a tenir en compte. Està clar que hem entrat en un cercle viciós en què els costos de la vida i la producció augmenten exponencialment.

Els costos de la vida s’han enfilat a uns nivells d’inflació propis dels països amb experiències de corralito. El més preocupant és la paràlisi de les autoritats polítiques davant la urgència d’aportar solucions per revertir els costos produïts per l’especulació, la corrupció i l’estupidesa política. Els europeus som un petit tant per cent de la població mundial i en canvi acaparem més del 44% del pressupost mundial del benestar.

En definitiva uns pocs ho tenim tot, tot, menys els recursos naturals per fer front a aquest nivell de consum i benestar. La dependència de les matèries primeres com l’energia, els minerals i els aliments entre altres productes, mostra la nostra vulnerabilitat al ser en realitat consumidors i productors en base a les matèries primeres dels altres. En el Mestre, aprèn de Bertolt Brecht assegura: “No diguis massa sovint que tens raó, mestre! Deixa que ho reconeguin els deixebles! No violentis massa la veritat: No ho tolera.

Escolta quan parles!” Sabem el que ens passa i el perquè. Patirem si no ho fem molt millor i no servirà de res dir-nos que teníem raó, si res hem fet per revertir la mala situació que s’albira. Em sembla increïble acceptar uns preus de l’energia en creixement constant.

La intervenció de les empreses elèctriques és una necessitat, al constatar que els preus que posen en escac i mat empreses i famílies, serveixen per augmentar els beneficis de les energètiques.