Els tambors de la guerra

Per experiència tothom sap que en la guerra no hi ha pietat. Guanya el que té més força i l’utilitza de forma més perversa amb la crueltat necessària per escarmentar, humiliar, esclafar.. i vèncer. Ha estat sempre així des de temps immemorials. A casa nostra en tenim un exemple molt proper en la Guerra Civil que enfrontà germans contra germans i on s’assassinaren manta innocents simplement per exercir de mestres, poetes, sindicalistes.. Es destrueixen sobretot la diferència, les idees, els principis... i també els portadors de canvi i salvaguarda dels drets universals. Des de fa molts anys, sabem que en un món amb una demografia exponencialment creixent, la lluita per les seves riqueses limitades i escasses era, i és, un dels grans elements de confrontació. Està escrit, i les conseqüències avisades. No són pocs els intents per conciliar un repartiment més just de la riquesa. No cal dir que manta organismes, en ocasions mastodòntics, s’han establert per evitar la confrontació. S’han promulgat també lleis internacionals per garantir la democràcia i el respecte a la població. Però els fets demostren que el repartiment de la riquesa cada vegada és més injust sustentat en un sistema ineficient i corrupte. Els organismes per la pau es demostren obsolets i les lleis internacionals, més vulnerades que mai. Tot i així, els peons, la majoria, seguim confiant en un sistema que acompleixi el miracle d’evitar la destrucció de tot allò que sabem ens és imprescindible per la pau i el benestar. Com sempre, la població, tret de comptades ocasions, no té res a dir sobre les decisions que porten a l’escorxador milions d’innocents. Som espectadors, en viu i en directe, d’una guerra en el cor d’Europa on els danys són estratègicament limitats, com il·limitats són els beneficis per als que la inciten i la permeten. Un exemple el tenim en l’acord per deixar sortir les matèries primeres d’Ucraïna cap a països necessitats d’aquestes. Mentre el país pateix la destrucció més cruel, les potències aconsegueixen, en canvi, exportar els productes alimentaris del graner d’Europa. És la constatació que els ucraïnesos només són peons i la resta d’europeus, els carallots necessaris destinats a pagar la festa de les grans potències.