La medicina és dels metges?

Són molts els convençuts que els problemes de salut no són altra cosa que perverses maquinacions, que necessiten moltes malalties per seguir venent molts remeis. Quedi clar que venedors de remeis n’hi ha de totes les categories, entre els més antics, els venedors de miracles. És ben cert que la panacea universal no interessa econòmicament a qui té el benefici en l’omnipresent malaltia. Aquesta aberrant regla de tres contra l’ètica, i no diguem d’un professional de la salut sota jurament hipocràtic, hauria d’esborrar-se de l’imaginari ciutadà, si no fóssim espectadors de comportaments i realitats que contra natura són el pa i la sal de cada dia. No cal oblidar que la responsabilitat mèdica ja era a l’Estela d’Hammurabi. Els egipcis, a més de disposar de metges especialistes i generalistes, com descriu Heròdot, també disposaven de sacerdots sanadors de la deessa Sejmet, que a més de la guerra ho era de la malaltia. Casualitat o no, en els nostres dies tots els exèrcits del món disposen d’arsenals biològics amb potencial destructiu més enllà de qualsevol malalta imaginació. Des de l’antiguitat el poder de curar ha estat en mans dels elegits. Els bramans ho eren per aplicar l’Ayurveda, tot i que, tanta saviesa estava i està vedada a gran part de la seva població, que ha patit i pateix la pitjor malaltia en la misèria extrema. Els hebreus consideraven que les malalties eren l’expressió de la còlera de Déu. La seva paraula recollida en la Torà deixa clar que seva és la ferida i també la vena. Als humans correspon saber identificar el mal i trobar-ne la solució. La seva medicina eficient i de sentit comú es basa en la higiene i la prevenció. És normal que no agradés gaire a la reina Isabel, gens catòlica, que utilitzava la ciència jueva i mossàrab quan convenia d’amagatotis del confessor, car no calia deixar en evidència els monjos cremadors de llibres i sanadors. Els Xinesos basaven la seva medicina en la filosofia. Quantes pel·lícules anomenen en va els noms de Confuci i el de Lao-Tse. Ens passejaríem hores i hores pels grecs, pels romans i tots els imperis del món fins a descobrir que l’extraordinària medicina dels nostres dies no està en mans dels metges, sinó dels comptables dels pressupostos.