Els destralers

Hom constata el que en diferents articles he anat anticipant. Esquerra, fent bona la seva trajectòria més rauxosa dels darrers anys, ens mostra l’estratègia per eixamplar la base de l’independentisme i consolidar el procés a la república. Aquest cap de setmana i en paraules del President de Cantàbria, atribuïa al president Sánchez la gran feina d’haver solucionat el problema català, el més gran dels darrers 40 anys, ja que havia aconseguit que “de aquello” no en quedés res més que una ERC a “hostias con todos los demás”. He repetit i, desgraciadament hauré de repetir massa cops, que quan per primera vegada ERC ostenta la Presidència de la Generalitat, en aquesta democràcia segrestada, ho fa en la figura d’un President que ho és perquè no ho han pogut ser tot la resta. I això és així per l’acció corrupta dels enemics del poble de Catalunya. Tota la brigada Brunete d’institucions al servei de la casposa i militarista Espanya, mostrada abans d’ahir en una nova efemèride del dia de la Hispanitat, estan exultants amb la tremenda aportació a la seva causa del President Aragonès. Eren molts els que asseguraven que Junts es mantindria al Consell Executiu, aplanant el cap i avalant el mal govern. No ha estat així. La dignitat d’un nou partit transversal i polièdric acompanya la CUP en la seva desafecció d’un govern que està cridat a convertir la unitat del poble de Catalunya en un esvoranc de cavernoses conseqüències. Quina confiança mereix un govern que ha demostrat trair totes les expectatives dels socis que el varen fer possible? Quina solvència té un govern que basa els seus objectius en l’interès partidista? Ara ens diran que es mantenen al govern per nosaltres, el poble. Que ho fan per responsabilitat. Que estan disposats a “l’enorme sacrifici” d’exercir el poder, per administrar la cosa pública, sabent que, per fer-ho, comptaran amb la morralla de misèria i espoli que el govern de l’Estat ens té assignada. En la composició del nou govern, que ens mostren com un exemple d’ampliar la base, es constata que la professionalitat ha arribat als extrems de l’endogàmia de les mòmies. Sempre han exercit la rauxa i ara ens volen demostrar que són capaços d’excel·lir en la feina de destraler perdent el senderi.