Premiar l'espoli

Els altaveus de la conveniència institucional, sempre al servei dels pocs que remenen les cireres, ens anuncien el que els ciutadans votarem en les properes eleccions. Ho fa el Centre d’Estudis d’Opinió i se’n fan ressò els altaveus públics i privats, al servei també de la seva limitada i elitista crosta, que només amaga i maquilla el pitjor pus de la societat. Molts ciutadans, sempre atents al que s’ha de fer, no volen pertànyer a la legió dels perdedors. Tot al contrari, en lloc d’actuar en funció de la seva consciència i la realitat del que l’experiència ensenya, s’aventuren en l’inexplicable càlcul estratègic de poder cantar victòria la nit electoral. De tot això se’n diu el vot útil, que mai ho és per als ciutadans, sinó per a la septicèmia que infecta la nostra societat. No cal menysprear la legió dels que voten en contra i no a favor d’ells mateixos. Això ho saben les cuines de la brutícia convenient en què s’han convertit el CIS i el CEO. No serveix de res fer el ridícul, una i altra vegada, quan una majoria de ciutadans els demostrem, el dia de les eleccions, que les seves prediccions eren ineficients, falses o, pitjor encara, prevaricadores. De fet, sempre, sempre indecents. Aquests organismes es nodreixen de pressupostos públics i han d’estar al servei dels ciutadans i no de la seva manipulació. Una vegada pot ser un error. Moltes és la constatació d’un delicte. No cal dir que sovint els anuncis falsejats d’intenció de vot tenen la clara voluntat de desencisar els votants del contrari per sumar-los a una abstenció cada vegada més vergonyosa. Uns organismes públics destinats, per tant, a fer possible una aberració de la democràcia. Després dels darrers resultats electorals, aquí i a la llunyana Espanya, no hem vist dimitir ningú. Com és de calaix, altres institucions, que no tan sols estan al servei del furóncol, sinó que en formen part, avalen amb impunitat aquesta situació. Cada dia soc més ignorant en política i per això em costa entendre que puguin guanyar les eleccions a Catalunya aquells que estan perdent a tot arreu, que ho fan per mèrits propis i són els principals col·laboradors de l’espoli de les butxaques de tots els catalans. Haurem de parlar de Sagunt.