Tornar-hi

La setmana passada vaig mostrar la meva frustració respecte a les moltes organitzacions, que creades per assegurar el futur de la humanitat, naveguen en la indolència, demostrant-nos a tots que l’esforç per mantenir-les no rep la torna esperada. Si no hi fossin, encara seria pitjor. Tenim dret, però, a exigir més en consonància amb l’esforç pressupostari que comporten. Es malmeten milers de milions de dòlars de les nostres aportacions i pitjor encara, les conseqüències del seu no fer són catastròfiques per a tots plegats. Encara és més frustrant descobrir que la majoria de persones que hi treballen són de mèrit, preparació i coneixements científics de sobrat reconeixement. Dic això perquè vaig rebre una trucada d’un vell amic, que em criticava amargament la frase: “En viu i en directe descobrim que la Cimera del Clima de Sharm al-Sheikh ha estat, una vegada més, una bacanal de vacances pagades amb resultats tan decebedors com escandalosos.” He de dir que amb certa ironia vaig contestar-li que potser era perquè la cimera s’havia fet en un balneari. Perquè entre els delegats per trobar solucions, hi ha havia més de 630 lobbistes responsables del problema. Per cert, 133 més que la de l’any anterior a Glasgow. Perquè Coca-Cola, l’empresa que genera més plàstic del món, fos el principal sponsor de les jornades. Potser era perquè no calia una durada del 7 al 18 de novembre, ja que en tres dies de videoconferències n’hi havia prou. No em sorprèn que les visites turístiques als monuments del país amfitrió augmentaren, en aquelles dates, en un 180%, i tampoc que molts delegats viatjaven amb la família de sempre o la creada per a l’ocasió. Potser ho vaig dir perquè la majoria de les delegacions constataren que no s’havia avançat i, això, quan el canvi climàtic ho fa inexorablement, és el major fracàs. Lichtenberg escriu: “L’any 1764 vaig deixar de creure que es pugui convèncer els adversaris amb raons impreses. No és, doncs, per això pel que he fet servir la ploma, sinó per fer-los emprenyar, donar ànim i força als que estan amb mi i fer saber als altres que no ens han convençut.” A mi em passa el mateix.