Campi qui pugui

Tal faràs, tal trobaràs. El Tribunal Constitucional prohibeix al Congrés debatre assumptes que la majoria dels representants del poble sobirà consideren de vital importància, per donar una oportunitat a la plurinacionalitat de l’Estat. S’han escoltat paraules molt gruixudes contra els jutges, per part d’unes “esquerres” que miraven cap a un altre costat, quan aquest mateix tribunal prohibia al Parlament de Catalunya no tan sols aprovar lleis, sinó declaracions d’intencions. Avalaren amb silencis culpables i amb execrables accions l’empresonament de membres de la Mesa del Parlament per deixar que els representants del poble poguessin expressar-se. Al mateix temps, les víctimes d’aberrants violacions i abusos pederastes, entre altres agressions inqualificables, veuen sortir de la presó els seus botxins, no per una mala llei, sinó per la interpretació prepotent d’aquells que per damunt de tot es consideren depositaris del poder absolut per donar una lliçó a un poble que s’atreveix a contradir-los. Per altra part, en un país on el sord escolta darrere les portes, el mut canta a l’òpera, el coix balla la dansa més bella, el cec albira l’incert futur, la família reial és exemple de tota perversió i els jutges es jutgen a si mateixos, no ens hauríem d’estranyar d’algunes sentències que no entén ningú. No hi ha advocat, per molta raó que tinguis, que atorgui la seguretat d’un plet, car hom sap que tot depèn del jutge. Pregunto a ERC quina credibilitat té un pacte per “desjudicialitzar” la política, quan hem vist inventar-se en un despatx de ministre l’acusació, en una sinistra oficina secreta la trama, en una comissaria la prova i en un jutjat la sentència. Sorprèn tan poca intel·ligència, ja que si l’àrbitre no té compassió, és prepotent en el comportament, inqüestionable en la decisió, ineficient en la gestió i impune al seu error, deixant que el seu desig o interès personal s’imposi sobre la norma; llavors la injustícia és tan flagrant que veurem els jutges penjar-se amb la seva pròpia soga. Ara a Madrid, la majoria diuen és “conservadora”, doncs malament per a les esquerres. Després potser serà “progressista” doncs, malament per a les dretes. Però segur que mai serà catalana i per tant, sempre a Madrid ens tocarà el rebre.