No saben què fer (1)

Aquesta setmana, una altra vegada, institucions i particulars hem participat en diverses manifestacions de rebuig contra la violència de gènere. Aquesta setmana, una altra vegada, una dona morirà en algun racó d’Espanya, assassinada per l’home que diu estimar-la amb bogeria. En aquestes manifestacions públiques hi havia moltes dones i pocs homes. Pels mitjans de comunicació i arreu del món veurem imatges esgarrifoses en les quals les dones continuen essent objecte de les agressions més aberrants. En molts llocs la vida d’una dona no val res. Encara menys la seva llibertat de decidir amb qui vol o no vol viure. Nenes tot just en l’edat de la pubertat són maltractades i mortes per a satisfacció d’un home, que al posar-se un uniforme i disposar d’una arma, obtenen el dret d’imposar els instints animals més baixos, covards i vils. Tot i això, no conec cap animal capaç de comportar-se d’aquesta manera. Si els sembla llunyà el que passa en països del tercer món, mirin prop de casa i recordin les aberracions comeses sobre les dones en la guerra dels Balcans, on aquestes eren violades sistemàticament fins a deixar-les prenyades. Finalment no les mataven. Les deixaven tornar als seus pobles per escarni dels seus familiars. Moltes d’aquestes dones se suïcidaven al no trobar ni una mica d’estima i suport en els homes i les dones de la seva comunitat familiar i humana. Totes aquestes persones, les víctimes i els botxins, havien estat escolaritzades. Uns mesos abans la majoria d’aquestes persones mostraven un comportament aparentment civilitzat. Si tot això encara els sembla llunyà, donin una volta pels carrers del casc antic de Lleida i veuran dones en la més absoluta misèria. Veuran una legió de proxenetes i traficants de tot tipus de mercaderies, incloent-hi la carn humana. I també, hi veuran “civilitzats” ciutadans, veïns prestigiats i desgraciats de tota mena que no fan preguntes. Paguen i usen la desgràcia dels altres. Si volem mirar i escoltar, veurem el plor, i escoltarem els crits que no fan soroll i no per això són menys esgarrifosos, de milers de dones que mereixen molt més. Facin el petit esforç d’imaginar que qualsevol d’aquestes dones és la seva mare, esposa, filla, germana o amiga.