Fer-ho més fàcil

L’any 1980 vàrem inaugurar un nou Parlament de Catalunya. Vaig tenir la satisfacció d’estar present a la primera fila d’aquella nova etapa. Tot era per reconstruir, començant pel mateix edifici del parc de la Ciutadella. Calia recuperar i consolidar els pilars monumentals de la nostra peculiar manera de ser com a catalans. I també teníem l’obligació de bastir una nova administració que permetés encarar el segle XXI amb l’eficiència dels països que volen donar-se una oportunitat. Han passat més de 40 anys. Cal reconèixer que hem avançat. Mirant enrere i fent memòria hem fet la feina perquè tot sembli diferent. Els pobles i ciutats llueixen una gran renovació. Qualsevol ciutat o vila del nostre entorn llueix canvis estructurals d’innegable magnitud. Constatarem que molts pobles i viles disposen d’equipaments impensables en aquells anys 80. De fet, tot i les crítiques espanyolistes, aquesta Catalunya nostra segueix en primera fila de les regions europees. No deixaria de cantar les excel·lències de casa nostra, de la seva gent, i ho faria amb xifres inqüestionables. Però desgraciadament els problemes i la realitat ofeguen moltes esperances. El nostre petit país és dependent de les decisions que li venen imposades des de fora, sempre, amb una clara intencionalitat restrictiva i espoliadora. És evident que això impedeix bastir les estructures que dotin d’avantatges competitius el nostre país. Ho agreuja el fet, també evident, que una burocràcia cada vegada més limitant tenalla, no tan sols, els centenars d’emprenedors, sinó la supervivència de les empreses establertes. El govern de la Generalitat està capat per les penúries econòmiques del finançament imposat, però també per una estructura administrativa que espanta inversors, immobilitza emprenedors i esgota els empresaris establerts. És un govern ineficient. Per exemple, és frustrant que un pagès necessiti anys i una muntanya de papers per construir una petita granja de cabres. Cal afegir-hi que políticament el govern d’ERC ha decidit apostar per la claudicació, pactant precisament amb aquells que han demostrat les pitjors intencions. Un govern en minoria, ineficient, covard i sotmès al pacte del mal govern no albira res de bo.