Estratègia perversa

Tothom es deu haver adonat que els partits polítics, especialment aquells que ostenten quotes de poder, tenen en compte més com expliquen el que fan o el que no fan que el fet en si mateix. Hom es deu haver adonat que la majoria de militants i càrrecs públics utilitzen les mateixes frases fetes en el mateix interval de temps. La fàbrica d’arguments fabrica interessats argumentaris. Els comunicadors tenen tan poques llums que necessiten una fitxa per escrit per recordar en el moment de comunicar la frase fabricada al laboratori de mentides, mitges veritats, fàcils eslògans, excuses inacceptables..., i sempre, sempre, píndoles enverinades per als consumidors que som els votants. No sempre són curts de gambals, ja que sovint el que cal vendre és una barbaritat de tal magnitud que requereix tones de cara dura, i això suposa manifesta dificultat per als “espavilats” que han superat la dura prova d’arribar al cim dels actuals partits polítics. No sorprèn que la frase feta, amb innegable tècnica de l’engany, sigui repetida després per la petita multitud de personatges estratègicament col·locats per aconseguir els guanys de la piràmide de l’estafa perfecta. Es deuen haver adonat també que a totes les televisions es fa profusió de publicitat institucional, que, aparentment innòcua, acaba sempre amb la frase “Gobierno de España”. S’ha d’estar cec, i el govern de la Generalitat n’està ple, per no adonar-se que des del magma espanyolista i des de fa uns anys hi ha una campanya molt cara, molt poderosa, molt bruta i molt perversa, destinada a enterrar per sempre les legítimes aspiracions del poble de Catalunya. Aspiracions per superar la dependència d’aquells que maltracten, un dia sí i un altre també, la cultura, la llengua, el fet diferencial, l’economia i la butxaca dels habitants d’aquest petit i bonic país. El que més dol és que no en tenen prou a robar cabdals, apropiar-se d’empreses, dificultar iniciatives, desviar inversions, harmonitzar el seu desgovern, la seva cultura, la seva llengua i el llarg currículum de greuges que per reiterada no acaba mai. En els darrers anys hi ha l’evidència que pretenen arrossegar pel fang l’autoestima dels catalans i les nostres institucions.