Comissionistes del sistema

Sembla que alguns, que es consideren d’esquerres, es van sentir agreujats al nomenar-los, en l’article anterior, comissionistes del sistema. Els preus dels aliments segueixen desbocats a l’alça. Els pagesos suporten els alts costos de les matèries primeres i produeixen aliments remunerats a preus de misèria, rebent a més, la bufetada de veure’ls arribar a mans dels consumidors a preus d’usura. Mentre el Sr. Roig anuncia beneficis estratosfèrics, els pagesos segueixen maltractats en els preus, en les condicions de producció, en les de vida i, fins i tot, en la burocràcia que han de suportar. Un verdader govern d’esquerres hauria posat ordre en els mercats, causa de la misèria alimentària en els consumidors. La reducció de l’IVA, per escàndol de les persones honestes, només ha servit per engreixar les butxaques dels que mai en tenen prou. No hi ha un sol sector que administri els béns públics, escassos i imprescindibles, que no presenti en aquest exercici uns beneficis descomunals. Els productes bàsics com l’aigua per beure, els aliments per menjar, l’energia per escalfar-nos, els diners per intercanviar, els materials per construir i el respecte per mantenir la dignitat, són objecte de la més obscena especulació. Els costos de les matèries primeres han augmentat, però també és un fet que l’han repercutit als consumidors amb la vergonyosa impunitat d’afegir-hi un grapat més d’avarícia. Mentre els bancs apliquen, amb el permís de l’autoritat monetària i política, uns interessos d’usura als soferts tenidors d’una hipoteca, resulta que segueixen sense remunerar els propietaris d’aquests diners, que no són altres que els estalviadors. No cal dir que els administradors d’un bé públic com l’aigua o l’energia sublimen l’art del robatori. Els totpoderosos tenen en l’Estat un soci beneficiari de l’alça de preus i en els polítics un col·laborador necessari per la seva impunitat. En el primer cas, perquè els impostos s’apliquen sobre el preu final i recauen en el darrer eslavó de la cadena. I en el segon cas, perquè és tan escandalós com patètic veure tants polítics jubilats bavejant en els consells d’administració de les grans empreses i, en les institucions repartidores de cabdals, descontrol del sistema i assegurança d’impunitat.