Deslleialtat i estupidesa

Passejant per qualsevol raconet de la nostra ciutat ens adonarem del molt patiment que ofega les esperances de les persones. La pobresa econòmica, la misèria intel·lectual i l’exclusió social són plagues dels nostres temps. Ho veurem en qualsevol ciutat del nostre país i afligeix, no tan sols, els molts ciutadans anònims vinguts d’arreu, sinó també els veïns de sempre. Aquesta frustrant situació genera els pitjors esdeveniments de futur. Aquesta realitat sembla evident per a tothom menys per a aquells que han estat elegits per corregir aquesta situació. Hem estat espectadors del despropòsit més gran en el gran teatre de les vanitats anomenat Congrés dels Diputats. En les pàgines i pàgines llegides i en les moltes paraules perdudes, només veig molt interès per les eleccions i poques solucions. Els mostraré una de les moltes estupideses teatralitzades en viu i en directe. En tota relació humana la confiança i el respecte són ensenyança exemplar per a tots els espectadors. El president del Govern va aconseguir un govern de coalició amb el suport de diferents forces polítiques. Hem comprovat com aquest president fa tot el possible per dividir aquells que li donen suport. Dividint-los, els debilita, els menysprea, els utilitza... i els traeix en la confiança atorgada. Quan dona protagonisme a la Sra. Yolanda Díaz, dona ales a la vanitat i l’estupidesa, a canvi d’un possible grapat de vots, que pretén obtenir a costa d’aquells que el van fer president. Potser li sortirà malament a curt termini, però haurà aconseguit que el bipartidisme a Espanya continuï sent d’aquells que fins i tot han corromput la benemèrita. Aquestes dues forces que es presenten com el mal menor no deixen de ser la catàstrofe per al nostre petit país i també per al seu. Dol, i molt, constatar que això passa amb la col·laboració d’ERC i el PDeCAT, col·laboradors necessaris en el despropòsit de governar per a si mateixos. Mentrestant, la misèria i les seves conseqüències segueixen guanyant posicions en les rengles dels abandonats ciutadans. Veurem una altra vegada l’atomització en taifes de l’esquerra, l’intent de repetir un tripartit de nefast record a Catalunya i potser, almenys en la meva imaginació, un poble que diu prou.