Votar amb eficàcia

És evident que els ciutadans amb quelcom a perdre, encara que sigui la intangible felicitat, estem indefensos davant d’un sistema cada vegada més ineficient i corrupte. La Sra. Maria té un pis en propietat obtingut després d’anys de suors i esforços. Ella i el seu marit van treballar durant més de 20 anys per pagar-lo i, per tant, guanyar-lo, trosset a trosset. No cal dir que llavors els interessos bancaris tenien dues xifres. Ella, fidel complidora amb el sistema, ha pagat uns impostos i obligacions no sempre en els límits de la justícia. M’explica, indefensa i perduda, que està acollida en una residència privada, perquè a la pública no hi havia places. Per pagar-la comptava amb els minsos ingressos de supervivència de la pensió i amb les rendes que el seu pis, ben segur, li proporcionaria. Confiada, el va llogar a algú, que, ja des del primer dia, no li paga res de res, i vulnera un contracte que és paper mullat. Ella, indefensa, impotent i sola, ha de suportar les despeses, en els darrers temps clarament abusives per inflacionistes, sense obtenir-ne cap compensació. La pobra Sra. Maria comprova impotent com els mesos passen i la injustícia del sistema la deixa desemparada. Ella, sense estudis de dret, ha descobert que el sistema judicial, a més de lent, ineficient i car, no li ha procurat una solució més enllà de la seguretat de convertir-la en una “vella burlada i maltractada”. Quan li sento aquesta frase, jo també em sento vell i maltractat, especialment quan altres persones de l’entorn expliquen històries semblants. Històries de professionals de l’ocupació, de delinqüents, de preteses persones vulnerables i que no són altra cosa que màfies disfressades. Em fa adonar que això està tan estès que fins i tot les empreses de seguretat ofereixen, a canvi de quota, sistemes de protecció a l’ocupació, tant il·legal com tolerada. Davant la seva indefensió, està valorant l’oferta d’una “honorable empresa” que, a canvi de diners, s’encarregarà de negociar i desallotjar-li el pis. El sistema ha creat els malfactors i els beneficiaris a costa de moltes Sres. Maries. També ha parlat amb un polític conegut seu que li ha dit que la llei no li farà justícia. Ella, en la seva regla de tres es pregunta: qui fa les lleis?