Posa't en la meva pell

Milers de persones han pogut sentir una víctima d’abusos, que anava a exposar la seva situació del passat i el present a la casa del poble, el nostre Parlament, per donar la seva versió sobre uns fets que no haurien de repetir-se. Si ho coneixen, ha estat perquè va renyar amargament sis diputats presents i una majoria d’absents de la comissió d’investigació, que no estaven fent la seva feina. La falta de respecte ha colpit milers de persones, que han pogut conèixer els fets per les imatges àmpliament difoses pels mitjans. Aquesta persona els va dir, entre altres coses: “Poseu-vos en la meva pell.” Vivim en una societat que practica l’assenyalament dels altres, sense realitzar el mínim esforç per intentar comprendre, compartir i ésser solidaris. Aquests dies podem veure com milers de pagesos no podran regar els seus camps per falta d’aigua. Sentirem a bastament l’assenyalament dels consums per altres usos, sense cap mena de recomanació o restricció. Mostrarem el greuge sobre el turisme, la indústria i el lleure. Oblidarem en les nostres paraules que totes aquestes activitats són també necessàries per a la nostra supervivència econòmica i emocional. Ben pocs, si no els hi obliguen, deixaran de regar les plantes del jardí o del balcó de casa. Sentirem molts laments pels pobres pagesos. Moltes imprecacions de maleïts turistes. Maleïda indústria. Maleït veí que malgasta l’aigua. Pocs candidats als ajuntaments s’atreviran, si poden, ni a mencionar la possibilitat de no omplir aquest estiu la piscina municipal. La situació actual exigeix un canvi de model que requerirà molts sacrificis en les transformacions que demana la societat del futur. Els professionals de les ciències ens han deixat per escrit els seus estudis, anàlisis, previsions i el que és més important, les solucions. Fins ara no els n’hem fet cas. Els dirigents del país han amagat la realitat i l’han edulcorat en un irresponsable exercici electoral. Ens adverteixen d’un estiu catastròfic per la sequera, els incendis i la salut de les persones. La vulnerabilitat social de molts ciutadans davant les nits i els dies infernals que venen, la pagarem tan cara com la pressió insuportable sobre els preus dels productes bàsics de supervivència.