La repartidora

Els posseïdors de l’estupidesa tenen la falsa creença que tothom és de la mateixa condició. Sovint em pregunto com és que aquesta desferra de la humanitat, que avui governa arreu, aconsegueixi, una vegada i una altra, el suport electoral per perpetuar-se endogàmicament i quasi permanentment en els llocs de l’administració i la política. Això, on encara es vota, perquè cada dia són més els països que en ple segle XXI passen a engrossir els rengles de la dictadura. Segurament per al veritable poder, disposar en abundància d’aquests carallots, com a testaferros de la seva impunitat en la malifeta i l’abús, els assegura cega obediència sense gaires costos ni problemes. De fet, els costos els centrifuguen a tota la societat, permetent-los immerescuts honoraris i sumptuoses prebendes. Ahir, vàrem assabentar-nos que un Consell de Ministres “extraordinari” va acordar una sèrie d’ajuts als pagesos i ramaders per la sequera. Ahir, varen “celebrar”, de forma extraordinària i urgent, un Consell de Ministres sobre un problema que arruïna els pagesos des de fa mesos. Ahir, varen repetir desvergonyidament propostes, sense haver complert ni el 10% de les aprovades el 2021 i 2022. En vigílies electorals, sentim el President exercir com a repartidora de bons de caritat, que no són altra cosa que sospitoses fidelitzacions de vot captiu. Per a un govern d’esquerres, traint ideologia i principis, aquesta és una doble vergonya. Repartir subsidis és la pitjor manera de practicar la justícia social i fer-ho només crea multitud de persones “vulnerables”, que finalment, fidels al mal sistema, només els caldrà escoltar l’oferta més substanciosa, coherent amb el mínim esforç. Caritat en lloc de feina i treball. Regalar en lloc de compensar. Un altre exemple de promeses incomplertes, dirigides als que asseguren voler continuar essent dependents d’Espanya, la tenim en les promeses d’inversió a la productiva i complidora Catalunya. En Zapatero el 2009 va comprometre una inversió de 4.000 milions fins al 2015. Només se’n varen executar 520. En Rajoy el 2017 tornava a prometre 4.000 milions en infraestructures i només n’han arribat 264 milions. Les solucions arriben tard i ho fan en forma de promeses que no es compleixen.