Paers de raça

Ja són aquí les eleccions més properes. Les que permeten avaluar les propostes i la solvència d’aquells que es presenten per aplicar-les. Churchill deia que la democràcia és el pitjor sistema de govern, amb excepció de tots els altres. La democràcia no és un règim per a abstencionistes del compromís, mandrosos del progrés, dimissionaris de les llibertats, negacionistes de la diferència, integristes del pensament, oportunistes, il·lusos predicadors i mentiders compulsius i, per tant, hauria d’excloure, dels escons de la Paeria, els llops que es presenten voluntaris per guardar les ovelles. La democràcia obliga a renovar la lluita, ja que és impossible resoldre problemes nous amb eines velles. Cada generació haurà de lluitar per consolidar la seva democràcia, adequant-la als nous reptes i perills. Dewey diu que l’educació és la llevadora de la democràcia. Avui l’escolarització és obligatòria, oblidant, però, que formació i educació són coses diferents. Això explica, desgraciadament, que tot i les lliçons del passat i del present, de l’escola pública i universal i del ferm compromís de la comunitat educativa, les enquestes anunciïn la presència en la casa de tots, de partidaris de la dictadura, ja sigui la dels bandits o la dels bandolers. Són molts els ciutadans que asseguren no saber a qui votar. En un país com el nostre, on hem conegut un alcalde de raça com en Pasqual Maragall, no ens hauria de costar gaire reconèixer-hi l’excel·lència. A les terres de Lleida n’hem tingut que, estant-hi d’acord o no, han deixat una empremta que la història els reconeixerà. Comparar els paers en cap de raça, Antoni Siurana i Àngel Ros, amb els que han vingut després m’espanta. No entenc, però, que candidats molt solvents siguin rebutjats amb frases poc consistents de “no em cau simpàtic” o “no és guapo”. Pel meu tarannà d’esquerres no votaré el que diuen que no és guapo, tot i que ha demostrat tones de sentit comú, civisme i conciliació. No em queda altra que votar el que diuen que no cau simpàtic, ja que, pels fets, se’l reconeix i mereix oportunitat. I segur que no votaré aquells que governant ens asseguren en la seva messiànica campanya republicana que no han de governar els mateixos de sempre, i per tant els faré cas.