Prudència, proporció i equilibri

Diverses televisions, quasi totes a l’uníson, ens explicaven als bocabadats espectadors, una notícia de l’OMS. El Sr. Cruanyes assegurava que l’OMS havia fet un important anunci: “Desaconsella l’ús dels edulcorants com la sacarina i l’stevia com a substituts del sucre. Una guia de l’OMS assegura que no ajuden a controlar el pes i en canvi poden augmentar el risc de tenir diabetis de tipus 2 o malalties cardiovasculars a llarg termini...”. El pitjor, eren les il·legals i malintencionades imatges de la notícia. Les bosses de fulles d’Estèvia d’en Pàmies Vitae acompanyaven les seves paraules. En clara publicitat negativa, perjudicaven una empresa catalana, una meravellosa planta i tots els confiats consumidors de la televisió pública. El Sr. Cruanyes no mentia; simplement li havien posat a la boca mitges veritats, que sovint són les pitjors falsedats. Algú, en aparença professional i solvent informador, va fer arribar a un excessivament confiat redactor una notícia de l’OMS “interpretada i resumida” amb la cura necessària, per demostrar al món que ningú pot intentar salvar-lo anant en contra del sistema dels caragirats, al servei del millor postor. Sempre he defensat que la diferència entre un medicament i un verí només és la dosi. Hi afegiria que també la forma d’administració, la via, la concentració, els adjuvants i un llarg etcètera que obliga a utilitzar els productes medicinals, fins i tot els naturals, amb prudència, proporció i equilibri. Per això sempre cal estar documentat o assessorat per professionals competents. La Stevia rebaudiana és una planta medicinal amb enormes i provats beneficis per la salut, que ha superat els estrictes controls sanitaris dels organismes oficials. L’estudi de l’OMS adverteix de la necessitat de foragitar tots els sucres en excés i també, aquells que acostumen als infants al gust de la dolçor, per evitar la dependència a aquest additiu producte. És com prohibir el sexe, si no és per procrear, o l’ús dels antibiòtics contra les infeccions. El necessari equilibri entre dieta i felicitat, abstinència i sacrifici, benefici o perjudici.. és el que ens separa de societats que fan de la prohibició dogma i bandera. Algú hauria de demanar perdó.