DEL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS
Només una lliçó
Aquest diumenge passat, dia d’eleccions, ha estat alliçonador per a aquells que vulguin aprendre. Pel bé del nostre país, desitjo que siguem majoria els que retornem al camí de la universitat de la vida. M’agradaria deixar de veure cares ofeses i sentir el cant de l’enfadós criticant la injustícia dels electors en vers persones que s’han fet un tip de treballar. No és injustícia mostrar l’enuig, la frustració i la decepció en aquells que no han respectat la coherència política, en el regal de la nostra confiança. Almenys, en el meu cas, no serà que no he fet palesa la meva opinió, que desgraciadament ha estat plenament confirmada. Que els paers Toni Postius i Miquel Pueyo, entre altres milers d’alcaldes i regidors del nostre país, s’han deixat la pell, en una gestió tenallada en la meitat del seu mandat per la pandèmia, amb l’ofec pressupostari, contractual i administratiu del passat, és un fet. Que es mereixien millor reconeixement, també. Ningú els ha donat una bufetada. Si de cas, tan sols una petita empenta, per recordar-los a ells i als seus partits que els electors mereixem el respecte d’aquells que, cal no oblidar-ho, es varen presentar voluntaris per servir el país i la seva gent. Si hem après alguna cosa d’aquestes eleccions, és que tothom és necessari i ningú, especialment aquells que gaudeixen de l’experiència de guanyar i perdre eleccions, se n’han d’anar a casa del “no-t’emboliquis”. En els propers mesos, els catalans i els demòcrates, condició que és una sola, serem cridats a expressar-nos per decidir el nostre futur. Aquest futur és el de Catalunya i, potser, si de cas ho fem bé, alliçonarem altres per seguir l’exemple. L’estupidesa de l’enfrontament entre germans que comparteixen casa, objectius i interès s’ha de deixar de banda si no ens volem quedar sense casa, complint objectius estranys i treballant per l’interès dels altres. Per cert, com ara. Els electors hem castigat la incoherència, l’enfrontament, la dissimulació i els missatges envasats en pots de propaganda de fals argumentari. Tot i això, encara milers de persones, amb la ràbia al cos de sentir-nos enganyats, hem anat a votar i ho hem fet pels de casa. En els propers mesos, segona oportunitat o desfeta total per al nostre país.