El dolent o el pitjor

S’albira una campanya electoral en la qual cada partit, amb els seus legítims interessos, intentarà aconseguir el major nombre de vots possible. Res a dir, quan els compromisos corresponen a la ideologia de cada grup organitzat, representant per tant els legítims interessos de ciutadans que viuen en diferents cercles de benestar. Desgraciadament, l’experiència dels darrers anys, plena de decepcions i amargues frustracions, ens mostren uns partits majoritaris acomodats en el poder, del qual, sense cap vergonya, s’aprofiten per interessos particulars, que no beneficien la ciutadania, sinó que la perjudiquen exponencialment. Els interessos espuris d’uns i altres intentaran enganyar el major nombre d’innocents. Per territoris també necessitaran, més que mai, els vots dels espoliats catalans. Com en la cançó de la noia enganyada, ens faran carícies i petons de mel i ens diran més mentides que estels hi ha al cel. Faran realitat allò de si et trobes un lladre els béns et prendrà però un fals amor et pot enterrar. Per altra part, no cal oblidar que la desesperança de milers, vençuts i frustrats, no anirà a votar. Aquest fet, que incentivaran hàbilment, amb la col·laboració d’algun partit de casa nostra, beneficia aquests professionals, no ja de la política, sinó del viure a costa de la ciutadania, mitjançant la mala política i el mal govern. En tenim un exemple ben clar a Lleida ciutat. Per una part, la raonada abstenció de milers d’independentistes convençuts ha beneficiat el Partit sucursalista per antonomàsia, que aconsegueix guanyar les eleccions obtenint menys vots. Perdent suport, guanyen la possibilitat de malmetre el futur de tots els lleidatans, tal com s’aprecia amb l’anunci d’actuacions en cap cas mostrades en campanya electoral. Ara toca desfer la feina feta i torna a començar. Els mèrits dels nostrats partits catalanistes han estat estratosfèrics, en l’art de fer emprenyar els fidels de sempre i els possibles nouvinguts. Ara tenim uns mesos davant per recosir ferides o fer-les més grosses. Ara toca triar entre el dolent o el pitjor i això serà el que ens diran el PP i el PSOE. O nosaltres o el diluvi. No hi hauria d’haver cap dubte pel conjunt dels catalans. Ni l’un ni l’altre.