Quanta vergonya

Hom ha pogut veure, en viu i en directe, com una dona cau de la finestra, a l’estar-se cremant viva. Aquestes imatges m’han causat un impacte terrible, més enllà de la cruesa dels fets. Ha passat a una persona, desconeguda per a mi, però ho he patit com en carn pròpia. No em costa gens imaginar el cinquè pis de casa de la mera mare, o el de la germana.. o la de tants veïns coneguts i estimats. El cop a terra del seu cos és una batzacada que ressona en la meva consciència. Una amargura immensa, barrejada amb impotència desoladora, acompanya a la sensació d’abandonament, en vida i en la mort, d’una persona que mereixia molta més consideració, ajuda i eficàcia. Quan parlo d’abandonament no em refereixo al dia de dol proclamat per la paeria de Balaguer, perquè això són tan sols els gestos que ja no li serveixen per a res. L’observació en vídeo i en àudio de la situació mostra inequívocament al que em refereixo. Quan les televisions del món donin aquestes imatges, els espantats espectadors es preguntaran en quin país del tercer món han succeït els fets. L’amargura, la impotència i una immensa vergonya s’acompanyen ara d’indignació. Haig de fer un gran esforç per no qualificar les imatges dels servidors públics que es troben al lloc dels fets. No soc ningú per valorar la seva actuació, ja que no hi entenc, però francament, cal analitzar les actuacions i treure’n ensenyances i serioses lliçons. Em permetran que els faci un parell de reflexions en temps d’elegir aquells que han d’evitar la vergonya que mostren les imatges. Segur que si els diners dels catalans, també els dels veïns de l’immoble, retornessin a Catalunya proporcionadament i no es perdessin en tantes festes majors arreu d’Espanya, els serveis catalans estarien millor dotats. Aquells que corrin a dir que això és victimisme, els demano deixin per un moment el paper de botiflers i pensin en els serveis sense dotació de sanitat, ensenyament, bombers, serveis socials, entre molts altres. Cal dir també, que aquests dies hem estat espectadors directes de la patètica actuació d’aquells que s’han presentat voluntaris per administrar la casa de tots. L’estupidesa en assegurar-se el poder ens mostra que hi ha més interès a perpetuar-se en la butaca que a millorar la gestió.